L'avantprojecte de Llei orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional, proposat per la ministra Isabel Celaá, va iniciar fa unes setmanes la seva marxa legal de cara a la seva aprovació definitiva a finals d’aquest any. La reforma ha estat presentada pel govern de coalició com “una de les lleis més importants” d'aquesta legislatura i com una normativa que "modernitzarà per complet" l'FP i ens permetrà aconseguir els estàndards europeus en aquesta branca educativa.
Però, com succeeix habitualment amb aquest govern, les paraules i la propaganda són una cosa, i la realitat és una altra molt diferent. La futura Llei d'FP suposa un pas més en la privatització de l'educació pública i és una concessió directa als empresaris de la CEOE.
Aquesta reforma succeeix, a més, en un moment en el qual les matriculacions a l'FP no deixen de créixer -han augmentat un 77% en l'última dècada-. Primer expulsen als fills de les famílies obreres de la Universitat Pública amb taxes impossibles de pagar i ara volen convertir l'FP en un mercat de mà d'obra barata controlat directament per la patronal.
Oferta modular i flexible? El parany de la FP Dual
En aquesta nova llei s'introdueixen diferents canvis en la durada i el volum d'aprenentatges dins de la Formació Professional. A través de diferents “itineraris formatius” s'incorporen cinc tipus d'estudis ascendents: des del grau A (formacions breus, ara denominades “microformacions”) fins al grau D (cicles formatius) i l'E (títols i cursos d'especialització).
Darrere d’això, venut com una “oportunitat” perquè cada estudiant configuri la seva pròpia formació adaptada a les seves expectatives professionals, s'amaga l'ampliació de la FP Dual, ja que tota l'oferta en els cicles de grau C, D i E tindran un caràcter exclusivament dual.
Què suposa això en concret? Fonamentalment que una part majoritària de la nostra formació (des d'un 20% fins a un 50%) es desenvoluparà directament en l'àmbit de les empreses.
Per descomptat, per a tots i totes les estudiants d'FP les pràctiques tenen una gran importància. De fet, són un dels principals motius pel qual decidim cursar aquests estudis ja que es converteixen en el nostre primer contacte amb el món laboral. El problema no és fer més pràctiques, sinó quin tipus de formació rebrem en les empreses.
La nova normativa recull que tots els estudiants tindrem un contracte de treball, però no estableix que les pràctiques siguin realment formatives ni obligatòriament remunerades, ni garanteix que aquests “contractes” no vulnerin els nostres drets constantment. De fet, de cara a l’FP de règim dual general (durada de les pràctiques en empreses entre el 25% i el 35% del total) queda especificat en la pròpia llei que no es rebrà cap remuneració. És a dir, continuarà sent legal treballar gratis. Un regal a la CEOE que es frega les mans amb aquest negoci rodó.
Però fins i tot en l'FP de règim dual avançat (quan la durada de la formació en l'empresa és d'entre el 35% i el 50%), en el qual sí que s'especifica que hi haurà una “relació contractual retribuïda”, no es garanteix cap mena de dret laboral i ni molt menys un sou digne.
Sense control per part de la comunitat educativa, dels sindicats de treballadors i les organitzacions estudiantils, les nostres pràctiques, sigui en la modalitat que sigui, es convertiran en un altre fabulós negoci per als empresaris, que tenen treballadors qualificats gratis -o cobrant una misèria- i sense drets, amb els quals poder fer xantatge i precaritzar encara més les condicions laborals de les i els treballadors. De fet per a garantir aquest control de les empreses, hi haurà dues figures que seran clau: el tutor del centre i el tutor empresarial, que avaluarà una gran part de l'adquisició dels coneixements i serà l'encarregat de posar-nos nota.
Per si tot això no fos poc, pel fet de “formar els estudiants” les empreses reben grans subvencions per part de l'Estat. No tenim cap dubte que la gran majoria dels 5.000 milions pressupostats per a la nova llei aniran a les butxaques dels patrons en forma d'incentius.
Formació especialitzada? Les empreses decidiran continguts i dissenyaran els cursos a la seva mida
No és cap casualitat que en l'avantprojecte d'Isabel Celaá la paraula “empresa” aparegui 185 vegades, i tampoc que per primera vegada es parli dels drets de la patronal en l'FP.
Que la CEOE consideri un “bon punt de partida” la llei i que el text reculli diverses de les propostes històriques de l'àmbit empresarial -l'FP dual, la vinculació dels centres de formació amb les empreses....- ho diu tot.
I és que com no estaran contents els empresaris si el Ministeri d'Educació els està oferint ajustar la Formació Professional a les seves necessitats privades?
A partir d'ara, les empreses podran decidir fins al 40% del nostre currículum: determinaran els continguts, el disseny i la durada dels cursos, transformaran i escurçaran cicles sencers per a fer-los a la seva mida i crearan perfils que s'ajustin, no al mercat laboral en general com tracten de vendre, sinó a les necessitats de mà d'obra barata de l'empresa que imparteixi la formació.
D'aquesta manera, la Formació Professional sofrirà una reducció salvatge de continguts que comportarà una caiguda dràstica de la qualitat educativa. Es dissenyaran els currículums sobre la base de les necessitats immediates dels empresaris de torn encara que això vagi en detriment del nostre aprenentatge, formació i futur laboral.
Lluitar contra l'atur juvenil? Per una FP pública, de qualitat i amb recursos
El Govern PSOE-UP ha presentat aquesta llei sota el pretext de rebaixar la taxa d'atur juvenil, que actualment es troba en el 39,9% entre els menors de 25 anys. Però, com és evident, la nova normativa per a la Formació Professional no aconseguirà posar fi a aquest problema sistèmic. Al contrari, sofrirem més precarietat en les nostres pràctiques, es devaluaran els nostres títols i els nostres centres continuaran sense recursos mentre les empreses s'emporten tots els diners públics que haurien d'anar destinats a garantir un ensenyament públic i de qualitat.
L'única manera d'acabar amb aquesta pauperització del jovent és deixar de beneficiar els grans empresaris, que s'omplen les butxaques amb diners públics fent negoci del nostre dret a l'ensenyament, que és la causa de la desigualtat que margina els joves dels barris obrers.
És acabar amb unes pràctiques abusives que busquen reduir els costos laborals mantenint la formació acadèmica superior com un vedat privat de les elits i de les capes més afavorides econòmicament. És acabar amb la taxa d'abandó escolar –la més alta d'Europa–, que perpetua aquesta situació, perquè privar-nos del nostre dret a una educació de qualitat és privar-nos també d'un futur digne.
La destrucció de l'escola pública ha arribat a límits insuportables i aquest govern, en lloc de prendre totes aquestes mesures per a revertir aquesta situació, continua aplicant una política educativa i juvenil vergonyosa. Volem les urpes de la patronal fora de les nostres aules i volem un futur digne de veritat.
Per això, des del Sindicat d'Estudiants exigim:
- Pla de rescat per a la Formació Professional. Necessitem una inversió econòmica urgent per a garantir tots els recursos humans i materials en els nostres centres. Posada en marxa d'un pla de modernització tecnològic a l'FP. Pel 7% del PIB per a l'ensenyament públic.
- FP 100% pública, de qualitat i gratuïta. Incorporació a la xarxa pública de tots els centres d'FP privada i concertada, garantint la gratuïtat i totes les places necessàries. Fora les taxes!
- No som esclaus! Pràctiques remunerades dignament i amb drets laborals per llei, sota control dels estudiants, professors i treballadors.
- Contra l'atur juvenil i la precarietat: fi de la temporalitat, per un salari mínim de 1.200 euros al mes i nacionalització de la banca per a aixecar un veritable escut social.