- Deixar de regalar milers de milions a la concertada
- Fora la religió de l'escola pública
- Assegurar un ensenyament digne per als joves de famílies treballadores
La LOMLOE ha estat finalment aprovada en el parlament el dijous 19 de novembre amb l'oposició frontal de la dreta. Posats dempeus, els diputats del PP, de Vox i de Ciutadans van muntar rebombori al crit de “Llibertat! Llibertat!”. La mateixa dreta que va donar suport a la llei Wert (LOMCE), la tornada a les revàlides franquistes i va arrasar l'ensenyament públic amb retallades sagnants mentre incrementaven obscenament les subvencions multimilionàries a la privada i concertada, ara posa el crit al cel.
Que la dreta i l'Església catòlica —que continua gaudint d'un enorme poder en l'educació— hagin mantingut aquesta posició tan virulenta, ha permès al govern treure pit i presentar la llei Celaá com un gran avanç. No obstant, des del Sindicat d'Estudiants diem amb rotunditat que aquesta nova llei no servirà per a posar fi a les retallades ni rescatarà l'ensenyament públic de la situació catastròfica en què es troba.
Sent conscients de la posició que ocupem en la comunitat educativa, havent encapçalat mobilitzacions massives en els últims anys enfrontant-nos a les contrareformes educatives del PP, igual que vam fer en el curs de 1986/87 quan vam derrotar el govern de Felipe González i vam aconseguir la gratuïtat de l'ensenyament secundari i les beques d'universitat per a les famílies treballadores, no ens conformem només amb tirar enrere la LOMCE; volem una llei educativa que garanteixi el dret a l'educació pública per als joves de les famílies treballadores. I aquesta llei dista molt de complir amb aquest objectiu irrenunciable.
Diem alt i clar al govern del PSOE-UP que no repeteixi els errors del passat, que aprovi un pla de rescat urgent a l'escola pública, garantint la seva gratuïtat i qualitat, i acabi d'una vegada per sempre amb el regal a doll de diners públics per a la privada i concertada, i amb els privilegis de l'Església Catòlica aconseguits sota la dictadura franquista.
Les mentides de la dreta
El circ mediàtic de la dreta no pot ocultar la seva descarada hipocresia, ni el fet que les seves intencions no són les de defensar la llibertat sinó els privilegis d'una minoria elitista que s'enriqueix amb el negoci educatiu i les subvencions públiques.
Darrere de la histèria manifestada per plataformes com Más Plurales, s'amaguen organitzacions reaccionàries i elements ultradretans i religiosos variats: des de la CONCAPA (l'associació de pares i mares catòlics), les patronals de l'educació privada i concertada CECE (fundada per Ángel Martínez Fuertes, un alt càrrec del franquisme) i Escuelas Católicas (el braç de l'Església a l'educació), o portaveus com Gema María Carballo López, dues vegades candidata de la Falange.
Si totes les acusacions que la dreta fa sobre aquesta llei fossin certes, seria un gran motiu de celebració. Lamentablement, res més lluny de la realitat. Aquesta llei deixa els punts clau del sistema educatiu tal com estaven, i no reconeix cap de les reivindicacions fonamentals que des del Sindicat d'Estudiants hem defensat sense descans als carrers.
1- El negoci de la privada concertada continua en lloc segur
El soroll organitzat al voltant de la LOMLOE ha col·locat l'escola concertada en el focus del debat, però les mentides amb què ha bombardejat la dreta no aconsegueixen ocultar que aquesta llei continuarà consentint l'escandalós finançament de la qual gaudeix l’escola concertada a costa de l'erari públic.
En els últims anys, els recursos públics dedicats a la concertada i a subvencions directes a l'educació privada han crescut a un ritme molt major que la despesa en la xarxa pública. En 2018, la despesa pública total de les CCAA i l'Estat en educació va ascendir a 50.800 milions, per darrere del que es gastava en 2009, 53.374 milions. Mentrestant, els diners públics dedicats a la concertada i a la privada bat rècords des del 2014, sobrepassant des del 2016 els 6.000 milions anuals.
Segons xifres del propi Ministeri d'Educació, des del 2007 al 2017 l'escola concertada ha guanyat un 25% de finançament i la pública es queda enrere amb un miserable 1,4%, que en termes reals descomptant la inflació i l'increment de la població escolar significa un tall pressupostari d'enormes dimensions.
Algunes Comunitats Autònomes mostren el nivell intolerable al que s'ha arribat en el procés de privatització de l'educació. Segons dades de 2017, la Comunitat Autònoma Basca dedicava el 23,9% de tot el pressupost educatiu als concerts, la Comunitat de Madrid el 19,7%, la Comunitat Foral de Navarra el 19,5% i Catalunya el 18,2%. D'aquesta manera, en la CAB l'educació concertada representa el 48,1% del total!!
Per si no fos suficient, malgrat tots els recursos públics que reben, més del 96% dels centres concertats cobren quotes obligatòries, que a més són il·legals i que ronden els 159 euros de mitjana.
La llei Celaá manté aquest estat de coses intacte, i tampoc és cert que posi fi als concerts dels centres escolars que segreguen per sexe. Tal com assenyala el text de la llei, es “prioritzarà en les subvencions” als quals apliquin el principi de coeducació i no separin a l'alumnat pel seu gènere o la seva orientació sexual, és a dir, que els que segreguin també en tindran dret i no queden exclosos de cap manera.
La veritat és que el Govern PSOE-UP deixa intacte el negoci de l'educació concertada i privada i dóna llum verda a les CCAA perquè puguin legislar al seu favor tal com fan els governs del PP i del PSOE des de fa molts anys. Un negoci que també es protegeix des de la justícia, tal com ha fet recentment el Tribunal Suprem en una sentència abominable en la qual dictamina que la renovació dels concerts és automàtica en totes les etapes educatives si es compleixen els requisits que van determinar la seva aprovació. Al mateix temps, el Tribunal Constitucional va dictaminar en 2018 que segregar per sexe “no és discriminatori” i és “respectuós amb la Constitució”, cosa a la que s’agafaran les escoles de l’OPUS i dels Legionarios de Cristo per a continuar rebent el mannà públic.
Les úniques novetats sobre el fabulós negoci de l'educació concertada privada, almenys sobre el paper, és que s'elimina “la demanda social” per a la creació de places concertades que recollia la LOMCE, substituint-lo per una redacció que és completament continuista: “la programació de la xarxa de centres ha d'assegurar l'existència de places públiques en totes les àrees d'influència”. Respecte a què no se cedeixi més sòl públic per a la construcció de centres privats, és una declaració d'intencions que, com l'experiència ha demostrat, és defugida mitjançant múltiples mecanismes administratius i legals.
2- Els privilegis de l'Església catòlica continuen sent intocables
L'Església Catòlica continua exercint un control absolut dins de l'educació concertada. Segons la secretaria d'Ensenyament Privat d'UGT, al voltant del 75-80% dels centres d'aquesta naturalesa són centres catòlics, i és la patronal religiosa la que s'embutxaca les sucoses subvencions públiques.
La LOMLOE deixa intacte el poder de l'Església no només en la privada concertada, també en la pública. La Conferència Episcopal segueix amb un privilegi que li va concedir la dictadura pels bons serveis prestats, i que cap govern de la democràcia ha estat capaç d'eliminar. Res similar ocorre a França, Gran Bretanya, Alemanya o als països del nord d'Europa.
El Govern PSOE-UP manté l'assignatura de religió dins dels plans d'estudi i de l'educació pública, clavant el genoll novament davant el Concordat signat amb el Vaticà l'any 1979. En lloc de posar punt i final a la presència de la religió dins de l'educació pública, i garantir el laïcisme del sistema tractant la religió com un assumpte privat, allò que l'Executiu aprova és tornar al vell sistema i a la humiliació davant el poder eclesial que comporta: que l'assignatura de religió sigui optativa i que la seva qualificació no es tingui en compte en la nota mitjana per a beques o per a entrar a la universitat.
Però en l'acord de l'Estat espanyol amb el Vaticà s'estableix que els plans educatius “inclouran l'ensenyament de la Religió Catòlica en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals” i això continua vigent. Per tant, l'Estat haurà de continuar pagant les despeses que aquesta assignatura comporta, com les nòmines dels professors de religió que suposen més de 100 milions d'euros a l'any. És a dir, que els diners públics continuaran finançant als que utilitzen l'educació no només per a fer diners sinó també per a adoctrinar en el seu obscurantisme reaccionari, anticientífic, masclista, homòfob i trànsfob.
3- La LOMLOE no garanteix que els estudiants catalans, bascos i gallecs puguem aprendre la nostra llengua en condicions dignes en la pública
Després d'escoltar com PP, Cs i Vox denuncien la “supressió” del castellà com a llengua vehicular, i que les escoles catalanes es convertiran en “fàbriques d'independentistes”, qualsevol podria pensar que les nenes i nens catalans seran obligats a oblidar el castellà o que les i els que viuen a Andalusia, Extremadura o Madrid seran obligats a estudiar en català, euskara o galego.
Realment l'única cosa que recull la LOMLOE sobre aquest tema és que les administracions garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà i en les llengües cooficials en els seus respectius territoris, d'acord amb la Constitució, els estatuts d'autonomia i la normativa aplicable. És a dir, que l'única cosa que varia respecte a la LOMCE és que modifica que “el castellà és la llengua vehicular de l'ensenyament en tot l'Estat”, per a reconèixer una realitat: que existeixen diferents llengües oficials. Però en canvi, en la llei no es parla en cap moment de com garantir que els estudiants dels territoris on existeixin llengües cooficials puguin aprendre-les amb garanties i recursos dins de l'educació pública.
4- No volem una llei perquè tot continuï igual. Rescatar l'ensenyament públic ja amb mitjans materials i humans!
Un cop aclarides les mentides de la dreta respecte a la concertada, l'Església i el castellà, hem d'assenyalar que aquesta llei és completament decebedora i una gran oportunitat perduda.
Una de les primeres coses que crida l'atenció és que malgrat aprovar-se en el punt àlgid de la segona onada de la Covid-19, no fa cap menció a la pandèmia ni als efectes dramàtics que ha tingut en un sistema públic ja destruït després d'anys de retallades de la dreta. Mentre era debatuda en el Congrés, milions d'estudiants de la pública som posats en quarantena, veiem rebrots diaris en els nostres centres i estem sent privats del nostre dret a una educació de qualitat.
Com és possible que el govern del PSOE-UP obviï la situació concreta que pateix l'educació pública? Una llei de tanta transcendència no pot redactar-se en una bombolla al marge de la realitat, sinó que ha de respondre a les necessitats concretes del sistema educatiu. Però no sols no es té en compte la situació que viuen els centres educatius, aixafats per les retallades i per necessitats urgents, sinó que, en el fons, la LOMLOE no és més que la volta a la LOE de 2006 aprovada per Rodríguez Zapatero i que en el seu moment va donar el tret de sortida a l'onada de privatitzacions i a una escassetat de mitjans sagnants, que òbviament es va agreujar encara més amb els governs de Rajoy.
Arrosseguem un model educatiu basat en la memorització de continguts, currículums inabastables, hores lectives i dedicades a l'estudi que superen qualsevol jornada laboral i que han donat com a fruit un fracàs escolar espantós, exàmens i notes finals que no reflecteixen els nostres coneixements, una selectivitat elitista i una assignació de recursos materials i humans indecent amb la qual és impossible acabar amb l'estat de coma del nostre sistema educatiu. En definitiva, un sistema sense espai per a la reflexió, el debat ni l'experimentació, on les habilitats, les competències i l'atenció individualitzada són una utopia.
La nova llei fa nombroses referències a la necessitat d'adoptar un enfocament d'igualtat de gènere a través de la coeducació efectiva d'homes i dones, que busca reduir l'abandó escolar i la repetició –ara mateix situats en un 17,9% i 28,7% respectivament, les majors taxes de tota la UE–. No obstant, ens preguntem sincerament quines mesures concretes adoptarà el Govern PSOE-UP per a aconseguir tot això. Els objectius cal materialitzar-los: una cosa són les paraules i els articles d'un paper i una altra molt diferent el que ocorri en la pràctica.
Aquesta nova llei educativa era una gran oportunitat per a recollir la reivindicació que des del Sindicat d'Estudiants hem defensat mitjançant la lluita i la vaga general: incorporar en totes les etapes educatives una matèria d'educació sexual, inclusiva i en llibertat, obligatòria i avaluable. Només així es pot educar en el respecte, la diversitat i la solidaritat i acabar amb el masclisme, la cultura de la violació, l'assetjament sexista, homòfob i trànsfob a les nostres aules, i que queden reflectits lamentablement en nombrosos reglaments de règim intern.
Però no fa falta ser advocat ni jurista per a veure que els capellans i bisbes, i tots aquells que adoctrinen en el masclisme, l'homofòbia, la LGTBIfòbia… continuaran escampant les seves idees retrògrades en el sistema educatiu. Per això, per a educar en igualtat de gènere i respecte a la sexualitat de tots els i les estudiants, és necessari trencar amb els privilegis de l'Església catòlica a les nostres aules, cosa que lamentablement el govern no està disposat a fer.
El debat de la LOMLOE ha coincidit amb l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021, que han estat descrits pel govern com els PGE amb “major inversió social pública” de la història.
En els pressupostos que continuen vigents la inversió total educativa entre CCAA i l'Estat és de 50.800 milions, és a dir, gairebé 3.000 milions d'euros per sota del que es dedicava en 2008. El Govern PSOE-UP ha presentat una pujada global del pressupost en educació de 2.000 milions, al qual cal sumar els recursos de cada CCAA, que encara no estan tancats. Però fins i tot d'aquests 2.000 milions, 1.803 depenen directament dels fons europeus, i augmenta, en un 5,6%, la partida pressupostària destinada a la concertada respecte al pressupost passat.
Lamentablement la LOMLOE torna a aprovar-se sense cap memòria financera, sense una assignació de recursos per a garantir el compliment dels “desitjos” que aquesta inclou. És el mètode de sempre. Brindis al sol. Encara que un dels objectius de la LOMLOE sigui destinar el 5% del PIB per a educació (ara mateix es troba en un raquític 4,23%), la situació catastròfica que viu l'escola pública, i més després de la crisi de la Covid-19, demanda de molt més.
Tenint en compte que s'han regalat 100.000 milions al Ibex35 durant la pandèmia i que en els PGE el destinat al canvi de model productiu I+D+i (del qual es beneficiaran fonamentalment grans multinacionals) ascendeix a 23.000 milions, un augment de 2.000 milions no recupera ni de lluny els diners que s'han robat a l'educació pública, i que ascendeixen a més de 20.000 milions d'euros en 10 anys.
Si aquest govern vol complir amb les seves promeses i blindar el dret a un ensenyament públic digne, ha d'invertir immediatament almenys el 7% del PIB en educació i acabar amb les subvencions a la concertada i la privada.
I això ho diem sense cap ànim d'exagerar, sinó pel que la pròpia experiència està posant en relleu. Un exemple: la LOMLOE afirma que és necessari “tenir en compte el canvi digital que s'està produint en les nostres societats” i que desenvoluparà “la competència digital dels estudiants de totes les etapes educatives”. La crisi de la Covid-19 ha evidenciat la bretxa de classe que existeix dins el sistema educatiu i que milers d'estudiants se n’han vist en la pràctica fora per no tenir accés a internet o a dispositius electrònics. Quina ha estat la resposta del Ministeri encapçalat per la ministra Celaá per a “desenvolupar la competència digital”? Va prometre al juny lliurar en el primer trimestre del curs 500.000 dispositius electrònics amb connexió als centres educatius, però no hi ha ni rastre d'ells ni es calcula que arribin fins al curs 2021/22.
El mateix podem dir dels plans incomplits quant a contractació del professorat que han provocat ja un forat estructural en el sistema, o la massificació de les nostres aules en unes circumstàncies d'inseguretat sanitària i que afavoreixen la propagació del virus.
Sense recursos econòmics ni s'acabarà amb la bretxa digital, ni amb l'abandó i fracàs escolar, ni es podran reduir les ràtios, ni contractar els professors que necessitem. És impossible d'aquesta manera dur a terme cap mesura progressista de manera efectiva. L'educació pública necessita una revolució, tant econòmica com pedagògica, i és la responsabilitat del govern “més progressista de la història”, segons s’autoproclamen públicament, dur-la a terme. I ha de fer-ho urgentment!
L'experiència ens ensenya que la manera de conquistar nous drets i protegir els obtinguts és amb l'organització i la mobilització més contundent. Els aspectes més positius que la LOMLOE recull, com l'eliminació de les revàlides franquistes, els itineraris en l'ESO… els vam conquerir anteriorment en les vagues generals estudiantils que van buidar les aules i van omplir els carrers, i que van ser organitzades pel Sindicat d'Estudiants contra vent i marea.
El govern, i especialment els companys i companyes d'Unides Podem, no poden continuar fent oïdes sordes i repetir els errors del passat. La situació de l'educació pública és insostenible. Ara és quan cal demostrar que es governa de veritat amb polítiques d'esquerres, i es trenca amb el llegat nefast de la dreta. Només així podrem garantir una escola pública de qualitat, laica, científica i democràtica.