El jovent és un dels sectors més colpejats per la crisi del Coronavirus. Els esdeveniments que estem vivint suposen un nou xoc a les nostres perspectives de futur –que abans de la pandèmia ja eren molt complicades– i ens col·loquen, de nou, davant un abisme d'incertesa, acomiadaments i retallades en les nostres condicions salarials i de vida.
Els fills i filles de la crisi econòmica no hem viscut mai la “prosperitat” que tant predica el sistema capitalista i els seus defensors. Hem crescut amb les contrareformes, les tisorades a l'educació i a la sanitat públiques, els atacs als drets laborals i democràtics, amb la degradació dels nostres barris, amb l'abandó escolar, els treballs més precaris i els preus abusius dels lloguers. Al mateix temps, hem viscut els rescats a la banca o hem vist com una minoria de paràsits capitalistes feia créixer els seus negocis i beneficis a costa de l'explotació i misèria de la gran majoria de la societat. Avui, durant la major crisi sanitària que ha colpejat el món, la història es repeteix.
L'esclavitud laboral com a norma
La burgesia i la dreta sempre han tingut com a objectiu la destrucció de l'educació pública no sols pel gran negoci que suposa per als empresaris dels centres concertats i privats o la jerarquia de l'Església catòlica, sinó també per a privar els fills dels treballadors de qualsevol mena de formació i convertir-nos en mà d'obra barata per a explotar sense objecció.
Totes les dades que coneixem sobre la precarització de les condicions laborals entre el jovent –les pitjors de tota la Unió Europea– se sustenten sobre aquesta base. Durant aquesta crisi del Coronavirus, el conjunt de la classe treballadora està sent víctima d’ERTOs i acomiadaments i el jovent no escapem d'aquesta lògica. Al contrari, som el col·lectiu que més estem sofrint-los. Des de l'anunci de l'estat d'alarma el mes de març, s'ha acomiadat 68.500 treballadors al dia; d'aquests, el 53% són menors de 35 anys i més d'un terç s'engloba en la franja d'edat dels 20 als 29 anys.
L'Estat espanyol ja és el país europeu amb major atur juvenil amb un 32%. Aquestes dades no són cap casualitat: els contractes precaris i els treballs temporals (que afecten el 73,5% dels menors de 25 anys) han asfaltat el camí cap al precipici laboral. A tot això se suma els més de mig milió d’ERTOs presentats en sectors on els joves ocupem una gran part dels llocs de treball, com l'hostaleria, el comerç o la construcció. L’ERTO d'Inditex que afecta 25.000 treballadors, de Burger King 14.000, de Primark 7.000 o en el grup Zena Alsea (Starbucks, Domino’s Pizza…) afectant 2.000. En moltes d'aquestes empreses -a pesar que compten amb fortunes multimilionàries i podrien garantir el 100% del sou de tots els seus empleats els mesos que fossin necessaris- la majoria dels treballadors, els que no han estat directament acomiadats, veuran reduïts els seus sous a cent, dos-cents o tres-cents euros. La patronal no només ens condemna a la cua de l'atur sinó també a la fam, a la pobresa i a la malaltia.
Les nostres vides no valen res sota el capitalisme
Un exemple molt clarificador del poc que importa la nostra salut a l’Ibex35, la CEOE i la banca, és la situació que viuen els riders. En un moment de catàstrofe social on les morts pel COVID-19 superen les 23.500, els repartidors de productes i menjar a domicili, la majoria contractats per Amazon, Glovo, Deliveroo i Uber Eats, són considerats “treballadors essencials”. A més d'això, aquestes multinacionals no sols no estan facilitant mesures de protecció –la majoria de treballadors es compren ells els guants, les màscares i els gels desinfectants mentre s'amunteguen a les portes dels restaurants sense poder respectar la distància de seguretat– sinó que a més en plena pandèmia apliquen retallades salarials: els treballadors de Glovo han passat de rebre 2,5 euros per recollida a 1,2 i sense cobrar cap bonificació per risc. Per a la classe dominant la nostra vida val menys d'un euro i mig.
Escenes com aquestes es repeteixen en els supermercats, en Correus o els hospitals públics. L'explotació capitalista no s'ha detingut amb la pandèmia, ha crescut exponencialment. Lamentablement, aquesta situació tràgica compta amb la complicitat del govern PSOE-UP i els sindicats tradicionals.
L’“escut social” és un frau que deixa en la cuneta el jovent i els treballadors
Pedro Sánchez i els ministres i ministres del PSOE i Unides Podem han presentat el pla adoptat pel govern com un “escut social” que protegeix “el conjunt de la societat”. Però res més lluny de la realitat. Aquest govern que es diu d'esquerres ha regalat 100.000 milions d'euros als bancs, empresaris i especuladors perquè els seus beneficis no es ressentin mentre ofereixen engrunes a la classe treballadora i al jovent. S'han negat a nacionalitzar la sanitat privada per a posar-la al servei de les necessitats sanitàries que existeixen; les “ajudes” al lloguer anunciades a so de bombo i platerets perpetuen els negocis de la banca i els fons voltor; a nivell educatiu no han pres ni una sola mesura en defensa dels estudiants de famílies treballadores; sota l'excusa del Coronavirus han reforçat el paper de l'exèrcit i la policia als carrers… I ara demanen a la dreta uns nous Pactes de la Moncloa per a “reconstruir” el país! Quin “escut social” és aquest? Ja n'hi ha prou de lliçons de moral i apel·lacions a la responsabilitat individual i més actuar en benefici de les famílies treballadores.
La pandèmia del coronavirus acabarà, però la crisi econòmica que s'estén per tot el món empitjorarà colpejant-nos amb encara més força. Per això, la necessitat d'aixecar una alternativa revolucionària entre el jovent és més evident i urgent que mai.
L'organització i el combat de classe són l'única sortida
Fa uns dies, els riders protagonitzaven les primeres manifestacions durant el confinament a Màlaga, Sevilla i Madrid. Aquesta és l'única manera de defensar el nostre dret a la vida. Només el poble salva el poble!
El capitalisme no pot ser més humà ni més social. La catàstrofe és el seu veritable rostre. Una minoria de persones, els capitalistes, controlen la societat i actuen contra la classe treballadora i el jovent, contra el medi ambient, i contra el que faci falta, per a garantir els seus beneficis. Per això, enderrocar aquest sistema és una qüestió de vida o mort.
A la classe obrera mai ningú ens ha regalat res. Els drets que els nostres avis, àvies i pares i mares van aconseguir gràcies a la lluita, ens els estan arrabassant. Ens han expulsat dels estudis superiors amb les impagables taxes universitàries, ens neguen la cultura i l'accés a un oci sa, ens condemnen a les malalties psicològiques i mentals, a sous de misèria i a treballs brossa. Per això, tenim clar que quan el confinament acabi, la lluita al carrer tornarà a col·locar-se com una prioritat per a tots nosaltres, per a dir que no permetrem que tornin a carregar aquesta crisi sobre les nostres espatlles.
Des del Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària ho tenim clar. Cal aixecar una alternativa socialista i revolucionària. L'única manera de guanyar-nos un futur digne, on ningú mai més conegui la desigualtat, és transformant la societat en línies socialistes. El jovent farà un gran paper en aquesta tasca. No hi ha temps a perdre!
Uneix-te al Sindicat d'Estudiants i a Esquerra Revolucionària!