18 de maig: Vaga general de professors i estudiants i manifestacions.
29 de maig: Gran manifestació en defensa de l'educació pública.
Els sindicats han d'impulsar assemblees de mestres, professors i estudiants a tots els centres per a debatre i preparar les mobilitzacions i elegir comitès de vaga que es coordinin a tot Catalunya.
La lluita en defensa de l'educació pública s’ha de vincular a la lluita en contra dels atacs que està patint la classe obrera.
El passat 14 d'abril els sindicats de professors USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC van presentar un calendari de mobilitzacions que dóna continuïtat a la lluita en defensa de l'educació pública. El calendari consisteix entre altres iniciatives en una vaga d’estudiants i professors i manifestació per al proper 18 de maig, una manifestació ciutadana el dissabte 29 de maig per la tarda i una altra nova vaga el 28 de setembre, també amb manifestació.
Per primer cop, els sindicats es fan ressò del sentir de la majoria dels professors que calia un calendari de mobilització per poder lluitar de manera efectiva contra la política del Departament d'Educació.
Des de fa dos anys, els sindicats de professors, al costat del Sindicat d'Estudiants, han organitzat quatre vagues generals en defensa de l'educació pública i en contra de la LEC, que van ser tremendament reeixides i que van demostrar la força enorme amb que compta la comunitat educativa. La majoria dels professors, mestres i estudiants van demostrar, no una, sinó fins a quatre vegades, el seu rebuig a la política del conseller Maragall.
Tanmateix, després d'aquestes convocatòries (14 de febrer de 2008, 13 de novembre de 2008, 19 de març de 2009 i ara 17 de març de 2010) els dirigents sindicals, per comptes de basar-se en la força demostrada al carrer per organitzar el moviment i donar passos endavant en la lluita, van deixar la iniciativa al govern. En referència a això els mestres de Cornellà van aprovar el 16 de març una resolució demanant als sindicats un pla de lluita progressiu, que no consistís en vagues-bolet (aïllades), sinó que anés de menys a més i que involucrés a pares i mares.
Si el mateix dia 17 els sindicats haguessin plantejat una proposta similar a la de Cornellà –un pla progressiu de mobilització- per a continuar la lluita, l’impacte hagués estat molt gran i hagués comptat amb el suport de la majoria dels mestres, professors i estudiants. En canvi, aquell dia els dirigents sindicals no van anunciar cap nova acció per continuar la lluita i van deixar passar tota la Setmana Santa, permetent que el govern passés al contraatac.
I aquest ha estat tremend: més d'una vintena d'instituts de secundària, sobretot dels barris obrers de l'àrea metropolitana de Barcelona, estan ara mateix amenaçats amb la supressió del batxillerat, la supressió dels seus cicles formatius o amb la fusió amb altres centres. Per a alguns barris com La Mina o el Raval -precisament on més esforços hauria de realitzar el govern- suposaria l'eliminació de qualsevol oferta pública postobligatòria. Es tracta d'una autèntica "reconversió" de l'educació pública en la línia de la portada a terme fins ara per Maragall: fer-li la feina bruta a CiU.
El pla elaborat pels sindicats té dos punts molt positius: D'una banda es planteja una mobilització un dissabte a la tarda (el 29 de maig) que si els sindicats l'organitzen bé pot reflectir l'enorme descontentament cap a la política del Govern, no solament dels mestres, professors i estudiants, sinó també dels pares d'alumnes i dels treballadors en general, que no solament pateixen atacs a l'educació pública, sinó també a les seves condicions de vida i laborals. D'altra banda, correctament, el pla marca la perspectiva de continuar la lluita després de l'estiu amb una vaga de braços caiguts el 7 de setembre i una nova vaga general de tota la comunitat educativa el 28 del mateix mes. És un clar missatge que l'educació serà molt present a la campanya electoral al Parlament.
El seu primer problema és justament com ha estat elaborat. El calendari havia d’haver estat elaborat comptant amb la participació dels mestres, professors i estudiants, a través d’assemblees de centres, recollint les propostes i posant-les a votació perquè democràticament s’escollís la més adequada.
Però, a més a més, creiem que és un calendari que no té en consideració el problema dels instituts que estan patint retalls. Per a aquests centres el temps està en contra seu perquè una vegada que es concretin les matriculacions serà més complicat revertir la supressió del batxillerat o dels cicles formatius. Han sortit al carrer, però cada un pel seu compte. Els sindicats haurien d'haver organitzat aquests instituts en una mobilització que els unifiqués, el que hagués comptat amb un molt suport (per exemple de les AMPAs que s'oposen a la supressió del batxillerat, quan fins ara la direcció de la FAPAC i de la FAPAES han estat donant suport a la política del Departament). Tanmateix, per a aquests centres, la vaga del 18 de maig probablement sigui molt tard.
Realment, la continuïtat de la lluita està supeditada a l'èxit o no de la vaga general convocada per al 18 de maig, una data molt dolenta per als estudiants pels exàmens (els de 2n de batxillerat directament ja estan preparant la selectivitat) i que a més pot ser percebuda per un sector gens menyspreable de professors com una nova vaga-bolet. Cal tenir en consideració que si la vaga general del 17 de març va ser una mica més limitada que les anteriors va ser precisament per aquest aspecte. Si el seguiment de la vaga del 18 de maig és menor que la del 17 de març, aquesta dada serà utilitzada per tots els que volen posar un RIP al moviment. Hem de fer tot el possible perquè això no sigui així!
Però, en tot cas, és millor comptar amb un pla, que no tenir-ne cap, i a més, cal que aquest sigui el més unitari possible.
Des del Sindicat d'Estudiants farem tot el que està a les nostres mans perquè el calendari de lluita sigui un èxit. Cridem a tots els estudiants d'ESO, batxillerat i cicles formatius a participar en totes aquelles convocatòries que suposin un pas endavant en la lluita, en especial en la vaga general del 18 de maig i la seva manifestació i en la manifestació del dissabte 29 de maig.
No obstant això creiem que el punt central és dotar de més organització al moviment. Els mestres i professors volen intervenir en la lluita, no només acudint un dia a una hora a una manifestació sinó fent més coses. Els sindicats haurien d'impulsar per tots els centres assemblees de mestres, professors i estudiants on es discuteixi i s'organitzin les diferents accions per dur a terme. De fet, la millor manera de garantir la implicació de la comunitat educativa en el calendari de mobilització és que s'hagués elaborat amb la seva participació. Com? A través d'un debat democràtic a les assemblees de centre, elegint a tots els col•legis i instituts comitès de lluita formats per mestres, professors i estudiants, elegibles i revocables en qualsevol moment per l'assemblea, i que aquests comitès es coordinessin a nivell local, comarcal i de tot Catalunya. Aquests comitès podrien organitzar l'elaboració de fulls informatius per als pares i treballadors en general, reunions amb aquests col•lectius per explicar-los els motius de la lluita... però també proposar quines accions són les més adequades per continuar la lluita, com podem arribar a altres sectors que estan patint atacs similars...
Els atacs que està patint l'educació pública no són producte de la bogeria de Maragall, sense més ni més. Formen part d'una estratègia que transcendeix Catalunya (en aquests moments el govern central està discutint un pacte educatiu amb el PP que s'inspira precisament en la LEC pactada amb CiU) i que forma part d'una ofensiva a tots els fronts contra els treballadors. La burgesia i els governs capitalistes volen que el preu de la crisi econòmica el pagui la classe obrera. Han salvat als bancs endeutant els Estats i ara algú ha de pagar la factura. La contrareforma de les pensions i la reforma laboral, els retalls a la sanitat pública, a l'educació pública i a la despesa social són el resultat d'aquesta estratègia. I els atacs continuaran. En aquest context, els sindicats haurien de prendre la iniciativa, organitzar al moviment obrer i preparar una resposta a tots aquests atacs, unificant la lluita educativa amb la lluita contra els EROs, contra l'abaratiment de l'acomiadament, etc. i així plantar de cara a l'ofensiva dels capitalistes. Cada dia que passa és més necessària que mai la vaga general a tot l'Estat de tots els treballadors.
• PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA.
• PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES.
• NO AL TANCAMENT DE GRUPS ( batxillerats, cicles formatius, CAEPs...)
• PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA, REFORCEM EL PODER DE DECISIÓ DELS CLAUSTRES. NO A AQUESTS PROJECTES DE DECRET D’AUTONOMIA I DE DIRECCIONS DE CENTRES. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.
• NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR.
• PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA.
• NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL.
Des de fa dos anys, els sindicats de professors, al costat del Sindicat d'Estudiants, han organitzat quatre vagues generals en defensa de l'educació pública i en contra de la LEC, que van ser tremendament reeixides i que van demostrar la força enorme amb que compta la comunitat educativa. La majoria dels professors, mestres i estudiants van demostrar, no una, sinó fins a quatre vegades, el seu rebuig a la política del conseller Maragall.
Tanmateix, després d'aquestes convocatòries (14 de febrer de 2008, 13 de novembre de 2008, 19 de març de 2009 i ara 17 de març de 2010) els dirigents sindicals, per comptes de basar-se en la força demostrada al carrer per organitzar el moviment i donar passos endavant en la lluita, van deixar la iniciativa al govern. En referència a això els mestres de Cornellà van aprovar el 16 de març una resolució demanant als sindicats un pla de lluita progressiu, que no consistís en vagues-bolet (aïllades), sinó que anés de menys a més i que involucrés a pares i mares.
Si el mateix dia 17 els sindicats haguessin plantejat una proposta similar a la de Cornellà –un pla progressiu de mobilització- per a continuar la lluita, l’impacte hagués estat molt gran i hagués comptat amb el suport de la majoria dels mestres, professors i estudiants. En canvi, aquell dia els dirigents sindicals no van anunciar cap nova acció per continuar la lluita i van deixar passar tota la Setmana Santa, permetent que el govern passés al contraatac.
I aquest ha estat tremend: més d'una vintena d'instituts de secundària, sobretot dels barris obrers de l'àrea metropolitana de Barcelona, estan ara mateix amenaçats amb la supressió del batxillerat, la supressió dels seus cicles formatius o amb la fusió amb altres centres. Per a alguns barris com La Mina o el Raval -precisament on més esforços hauria de realitzar el govern- suposaria l'eliminació de qualsevol oferta pública postobligatòria. Es tracta d'una autèntica "reconversió" de l'educació pública en la línia de la portada a terme fins ara per Maragall: fer-li la feina bruta a CiU.
El pla proposat pels Sindicats:
El pla elaborat pels sindicats té dos punts molt positius: D'una banda es planteja una mobilització un dissabte a la tarda (el 29 de maig) que si els sindicats l'organitzen bé pot reflectir l'enorme descontentament cap a la política del Govern, no solament dels mestres, professors i estudiants, sinó també dels pares d'alumnes i dels treballadors en general, que no solament pateixen atacs a l'educació pública, sinó també a les seves condicions de vida i laborals. D'altra banda, correctament, el pla marca la perspectiva de continuar la lluita després de l'estiu amb una vaga de braços caiguts el 7 de setembre i una nova vaga general de tota la comunitat educativa el 28 del mateix mes. És un clar missatge que l'educació serà molt present a la campanya electoral al Parlament.
Tanmateix, el pla també té punts febles, que des del Sindicat d'Estudiants ens veiem obligats a assenyalar:
El seu primer problema és justament com ha estat elaborat. El calendari havia d’haver estat elaborat comptant amb la participació dels mestres, professors i estudiants, a través d’assemblees de centres, recollint les propostes i posant-les a votació perquè democràticament s’escollís la més adequada.
Però, a més a més, creiem que és un calendari que no té en consideració el problema dels instituts que estan patint retalls. Per a aquests centres el temps està en contra seu perquè una vegada que es concretin les matriculacions serà més complicat revertir la supressió del batxillerat o dels cicles formatius. Han sortit al carrer, però cada un pel seu compte. Els sindicats haurien d'haver organitzat aquests instituts en una mobilització que els unifiqués, el que hagués comptat amb un molt suport (per exemple de les AMPAs que s'oposen a la supressió del batxillerat, quan fins ara la direcció de la FAPAC i de la FAPAES han estat donant suport a la política del Departament). Tanmateix, per a aquests centres, la vaga del 18 de maig probablement sigui molt tard.
Realment, la continuïtat de la lluita està supeditada a l'èxit o no de la vaga general convocada per al 18 de maig, una data molt dolenta per als estudiants pels exàmens (els de 2n de batxillerat directament ja estan preparant la selectivitat) i que a més pot ser percebuda per un sector gens menyspreable de professors com una nova vaga-bolet. Cal tenir en consideració que si la vaga general del 17 de març va ser una mica més limitada que les anteriors va ser precisament per aquest aspecte. Si el seguiment de la vaga del 18 de maig és menor que la del 17 de març, aquesta dada serà utilitzada per tots els que volen posar un RIP al moviment. Hem de fer tot el possible perquè això no sigui així!
Però, en tot cas, és millor comptar amb un pla, que no tenir-ne cap, i a més, cal que aquest sigui el més unitari possible.
Des del Sindicat d'Estudiants farem tot el que està a les nostres mans perquè el calendari de lluita sigui un èxit. Cridem a tots els estudiants d'ESO, batxillerat i cicles formatius a participar en totes aquelles convocatòries que suposin un pas endavant en la lluita, en especial en la vaga general del 18 de maig i la seva manifestació i en la manifestació del dissabte 29 de maig.
Necessitem impulsar assemblees i comitès de lluita
No obstant això creiem que el punt central és dotar de més organització al moviment. Els mestres i professors volen intervenir en la lluita, no només acudint un dia a una hora a una manifestació sinó fent més coses. Els sindicats haurien d'impulsar per tots els centres assemblees de mestres, professors i estudiants on es discuteixi i s'organitzin les diferents accions per dur a terme. De fet, la millor manera de garantir la implicació de la comunitat educativa en el calendari de mobilització és que s'hagués elaborat amb la seva participació. Com? A través d'un debat democràtic a les assemblees de centre, elegint a tots els col•legis i instituts comitès de lluita formats per mestres, professors i estudiants, elegibles i revocables en qualsevol moment per l'assemblea, i que aquests comitès es coordinessin a nivell local, comarcal i de tot Catalunya. Aquests comitès podrien organitzar l'elaboració de fulls informatius per als pares i treballadors en general, reunions amb aquests col•lectius per explicar-los els motius de la lluita... però també proposar quines accions són les més adequades per continuar la lluita, com podem arribar a altres sectors que estan patint atacs similars...
Educació, sanitat, contrareforma de les pensions, EROs, contrareforma laboral...
Els atacs que està patint l'educació pública no són producte de la bogeria de Maragall, sense més ni més. Formen part d'una estratègia que transcendeix Catalunya (en aquests moments el govern central està discutint un pacte educatiu amb el PP que s'inspira precisament en la LEC pactada amb CiU) i que forma part d'una ofensiva a tots els fronts contra els treballadors. La burgesia i els governs capitalistes volen que el preu de la crisi econòmica el pagui la classe obrera. Han salvat als bancs endeutant els Estats i ara algú ha de pagar la factura. La contrareforma de les pensions i la reforma laboral, els retalls a la sanitat pública, a l'educació pública i a la despesa social són el resultat d'aquesta estratègia. I els atacs continuaran. En aquest context, els sindicats haurien de prendre la iniciativa, organitzar al moviment obrer i preparar una resposta a tots aquests atacs, unificant la lluita educativa amb la lluita contra els EROs, contra l'abaratiment de l'acomiadament, etc. i així plantar de cara a l'ofensiva dels capitalistes. Cada dia que passa és més necessària que mai la vaga general a tot l'Estat de tots els treballadors.
SI ESTÀS D'ACORD AMB AQUESTES IDEES:
UNEIX-TE AL SINDICAT D’ESTUDIANTS
UNEIX-TE AL SINDICAT D’ESTUDIANTS
• PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA.
• PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES.
• NO AL TANCAMENT DE GRUPS ( batxillerats, cicles formatius, CAEPs...)
• PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA, REFORCEM EL PODER DE DECISIÓ DELS CLAUSTRES. NO A AQUESTS PROJECTES DE DECRET D’AUTONOMIA I DE DIRECCIONS DE CENTRES. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.
• NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR.
• PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA.
• NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL.