Més de 20.000 estudiants prenen els carrers de Barcelona.
Els veritables responsables són Saura, Huguet i Ramírez: Que dimiteixin ja!
CONTINUA LA LLUITA EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA
Els carrers de Barcelona es van omplir d'estudiants la nit del 26 de març. Més de 20.000 universitaris (també hi havia treballadors i estudiants d'institut) van plantar cara a la repressió i van demostrar que no aconseguiran acoquinar-nos amb els cops de porra dels mossos d'esquadra.
descarrega't el panflet del Sindicat d'Estudiants en pdf
Durant la manifestació, que va durar prop de quatre hores, les mostres de solidaritat dels veïns van ser constants (aplaudiments des de les balconades, des dels cotxes que circulaven, vianants que se sumaven a la manifestació...). La classe obrera va veure les imatges de la brutal càrrega policial del dia 18 de març, va recordar les càrregues de l'època d'Aznar, i fins i tot les de les lluites contra la dictadura, i es va indignar profundament perquè el Tripartit actués igual. “Fora els mossos de la universitat!”, “Somos estudiantes y no maleantes!” van ser algunes de les consignes que es cantaven, en un ambient molt combatiu, on els estudiants van visualitzar l'enorme força que tenim quan sortim al carrer de forma massiva. Ha estat tot un èxit.
Depuració dels responsables de la càrrega policia.
Dimissió de Saura, Huguet i Ramírez.
El conseller d’interior, Saura (president d'Iniciativa per Catalunya) ha anunciat la destitució de Rafael Olmos, director dels Mossos, al mateix temps que en una carta enviada als agents policials el passat 24 de març els deia: “Només us vull transmetre sense intermediaris la meva felicitació pel vostre treball diari d'ajuda a la societat”. Ajudar a la societat és emprendre-la a cops de porra amb els estudiants?. L'aparell de l'Estat, i també els mossos, està plagat de feixistes. Després de la mort de Franco no va ser depurat i segueix sense ser-ho. Molts dels càrrecs del departament d’Interior són els mateixos que a l'època de CIU. No només hi ha hagut càrregues, els mossos han protagonitzat tortures i vexacions, com les produïdes en la comissaria dels Corts.
No obstant això, Olmos és un cap de turc. L’han destituït per a tractar de calmar l'enorme descontentament que la repressió ha provocat entre els treballadors, votants del tripartit. Ens alegrem de la seva destitució, però la responsabilitat està més amunt. El que va passar el 18 de març no va ser un error. Va ser un pla premeditat, orquestrat als despatxos del Govern amb l'objectiu de criminalitzar els estudiants i donar un escarment a tots els que lluiten en defensa dels seus drets. Per això els veritables responsables, Saura, Huguet (conseller d'universitat) i Ramírez (rector de la UB) haurien de dimitir immediatament. El Govern hauria d’iniciar una investigació pública a través d'una comissió en la qual també participessin els sindicats dels treballadors i les organitzacions d'estudiants, per a depurar als responsables del que ha passat.
Lliçons de l'èxit del 26 de març
No va ser una casualitat que la repressió fora el 18 de març. El 19 estava convocada una vaga general de la comunitat educativa. Amb el desallotjament de la UB i la càrrega volien acoquinar als estudiants, criminalitzar-nos i desviar l'atenció. No obstant això, el 19 de març va ser un èxit. Tota la lluita contra el procés de Bolonya demostra que el que realment fa mal als que defensen la privatització de la universitat pública és la mobilització massiva i pacífica al carrer i l'orientació al moviment obrer. Precisament això és el que explica l'èxit de la manifestació del 26 de març.
Els estudiants i els treballadors rebutgen els mètodes i les actituds sectàries. No participen en assemblees que s'eternitzen, de les que un se’n va amb la sensació d'haver perdut el temps, sinó en aquelles en les que realment es prenen decisions i on el debat és absolutament democràtic. Rebutgen els piquets que en lloc d'explicar pacientment, el que fan és insultar. Tampoc estan d'acord amb aquells que defensen la violència perquè sí, com si pegar-se amb la policia fora una fi en si mateixa.
Precisament per això, el Sindicat d’Estudiants creu que les mobilitzacions a la universitat, les assemblees, etc., s’haurien d'organitzar i funcionar segons els següents mètodes:
1. Assemblees democràtiques anunciades amb suficient antelació, amb un ordre del dia clar, on puguin participar individus i organitzacions, que els debats no s'eternitzin, es discuteixi un pla d'acció concret i les decisions es prenguin votant per majoria.
2. Comitès de lluita, encarregats d'organitzar i realitzar les tasques quotidianes que requereix la mobilització, triats democràticament per les assemblees, que es puguin revocar immediatament i que no actuïn a l'esquena dels estudiants.
3. Pla d'acció l'eix de la qual sigui la mobilització massiva i pacífica al carrer, la vaga general votada classe a classe, que vinculi a estudiants d'universitat amb estudiants d'institut i piquets informatius pacífics.
4. Orientació als professors, el personal laboral de la universitat, els pares i la classe obrera en general. Hem d'anar als barris, a les fàbriques, a les manifestacions de treballadors a explicar què és realment Bolonya. Crida als sindicats de treballadors CCOO i UGT perquè s'uneixin a la lluita contra la privatització de la universitat pública.
5. Cap confiança en els rectors. Ells són ferms defensors del procés de Bolonya i tracten constantment de maniobrar per a dividir i enganyar als estudiants.
Cal continuar la lluita, contra la repressió, en defensa de l'educació pública i perquè la crisi no la pagui la classe obrera.
En els últims dies el Ministeri de Ciència i Innovació, el Govern i els rectors han accelerat la implantació de Bolonya. Han anunciat que el curs que ve ja començaran amb Bolonya el 75% de les carreres i han descobert algunes mesures que es tenien guardades sota la màniga. Per exemple, han plantejat que als estudiants que aprovin any a any se li retornarà el preu de la matrícula (són un 10% dels estudiants), però que les multes als repetidors s'incrementaran fins al 100% del cost de la plaça (actualment suposen el 30% i el 50% a la segona i tercera convocatòria respectivament). És a dir, un increment brutal en les taxes acadèmiques. Presenten als estudiants com uns mandrosos, quan en la majoria dels casos el problema està en la pròpia qualitat de l'ensenyament, amb aules massificades, assignatures en que suspenen més del 60% dels matriculats, o amb companys que, per la insuficiència de les beques, estudien i treballen simultàniament i, per tant, tenen menys temps per a poder-se treure les assignatures.
Bolonya busca la privatització de la universitat pública i la elitització dels estudis. Als capitalistes els sobren llicenciats, a pesar de les enormes necessitats socials que s’haurien de cobrir. L'actual crisi capitalista demostra precisament com funciona aquesta societat: per a una minoria hi ha beneficis milionaris i per a la majoria només hi ha atur, precarietat, EROs, hipoteques... Per això la lluita en defensa de l'educació pública ha de ser també la lluita per un futur digne per a la joventut, per un lloc de treball digne a l'acabar els estudis.
Hi ha diners per a garantir unes condicions de vida dignes per als treballadors. Els bancs estan plens de diners. Zapatero ha regalat més de 150.000 milions d'euros als grans bancs, un dels principals responsables de l'actual crisi econòmica. Aquests diners s’haurien de destinar a l'educació pública, a la sanitat, a cobrir i millorar el salari mínim o el subsidi d'atur. Només mitjançant la lluita i la mobilització evitarem que la crisi la pagui la classe obrera.
Els treballadors lluiten i lluitaran contra els atacs dels capitalistes a les seves condicions de vida i els seus llocs de treball. I els capitalistes recorreran una vegada i una altra a la repressió policial per a frenar les mobilitzacions. La lluita contra la repressió és d'estudiants i de treballadors, per això CCOO i UGT s’haurien de sumar al moviment contra la repressió i convocar juntament amb les altres organitzacions d'esquerres una gran mobilització massiva del conjunt de la classe obrera i de la joventut.
Des del Sindicat d'Estudiants proposem que els sindicats de treballadors convoquin ja una vaga general estatal de 24 hores per a lluitar contra els acomiadaments i en defensa dels serveis públics i que coincideixi amb una gran manifestació convocada per tota l'esquerra en defensa dels nostres drets democràtics, del nostre futur i contra la crisi.
Fem una crida a totes les organitzacions d'estudiants d'esquerres, i especialment a SEPC, AEP i CAE perquè impulsem de forma conjunta un pla de lluita per a després de Setmana Santa que tingui aquests objectius.