L’atemptat d'ETA és un regal per al Partit Popular.

Drets democràtics, Sí Repressió, No!

Solament una política autènticament socialista resoldrà la qüestió nacional a Euskal Herria.  El Sindicat d’Estudiants condemna el brutal atemptat dut a terme per l’organització ETA el passat 30 de desembre a l’aeroport de Madrid. Atemptat que s’endugué la vida de dos joves equatorians.  Un cop més, els principals perjudicats per la utilització de mètodes equivocats i brutals del terrorisme individual tornem a ser els jovent i la classe treballadora, en aquest cas dos joves immigrants equatorians, un col·lectiu que ja pateix amb més cruesa l’explotació laboral i condicions de treball que també patim molts i moltes joves i treballadors a tot l’Estat.Malgrat els diferents intents que l’organització ETA tracta de donar, la mort de dos treballadors immigrants no ha estat un accident, sinó la conseqüència d’una política absolutament errònia basada en uns mètodes que generen el rebuig majoritari de la classe treballadora i de la joventut, tant a l’Estat espanyol com a Euskal Herria. En el darrer període, l’anomenat procés de pau s’havia vist amb esperança entre la majoria d’aquests sectors. No obstant, des del primer moment, el PP i les seves organitzacions afins, com l’Associació de Víctimes del Terrorisme, i sectors de l’aparat de l’Estat han rebutjat qualsevol iniciativa en aquest sentit, amb l’únic objectiu de desgastar al govern del PSOE i venjar-se del seu fracàs electoral del 14-M. Tot recordant que la mobilització massiva del jovent i de la classe obrera fou la que possibilità la derrota de la dreta. Però l’esperança que des de l’alto el foc  proclamat per ETA el passat més de març s’ha vist en bona part frustrada per l’atemptat del dia 30 de desembre. Aquest atemptat no ha beneficiat absolutament a ningú excepte a la dreta espanyolista més rància, que ha augmentat considerablement la seva histèria i el seu discurs extremista. Davant aquesta hostilitat interessada hem de ser contundents: el PP no te cap autoritat moral davant la joventut i els treballadors. En tot aquest temps no han dubtat en desqualificar a tot aquell que no pensa com ells i que no defensi el seu discurs, qualificant-lo de “violent” o de “amic dels violents” o insults similars. Milions de joves i estudiants encara estem esperant que rectifiqui o faci públic un reconeixement de la seva responsabilitat pel recolzament a la guerra contra el poble de d’Iraq i pels mils de morts que ha causat la seva política servil amb els interessos del imperialisme nord-americà.          Aquests mateixos que s’omplen la boca parlant de democràcia i de llibertat no dubten en negar-se sistemàticament a condemnar els crims i assassinats de la dictadura franquista i la rehabilitació de les seves víctimes.          Els únics que estem genuïnament interessats en la defensa dels drets democràtics som els joves i treballadors. Això exclou al Partit Popular. Per a resoldre el problema polític que existeix a Euskal Herria el govern del PSOE hauria d’entendre que el camí no es fer concessions a la política de la dreta. Durant els últims anys hem vist com des d’un lloc i d’un altre que no ajudaven fer avançar el procés. En la negociació el govern, necessàriament, ha de donar passes endavant, reagrupant presos i derogant la Llei de Partits,... i entendre que la repressió mai acabarà amb ETA, de la mateixa forma que el terrorisme individual tampoc aconseguirà conquerir els drets democràtics del poble basc.         Només una genuïna política d’esquerres resoldrà la qüestió nacional. Des del Sindicat d’Estudiants defensem els drets democràtics del poble basc, incloent el dret a l’autodeterminació, és a dir, que el poble basc pugui decidir el seu futur. Però amb bombes com les de la T4 el que s’aconsegueix és precisament que aquests dret democràtics siguin més difícils de recolzar i entendre per la majoria de la població. Només la mobilització unida dels treballadors bascos i de la resta de l’Estat espanyol contra els que ens exploten en els nostres llocs de feina, contra qui ens enfronta i ens divideix en línies nacionals (injectant el verí del racisme cap als immigrants, promovent l’odi a tot el que soni a basc o català,... ), contra qui ens menteix i s’enriqueix amb la nostra suor, es a dir, la lluita contra tots els que ens oprimeixen, ens portarà unes condicions de vida digna, drets democràtics per a les nacions i el nostre desig de la pau. Realment, amb més força que mai, la lluita per la pau és la lluita pel socialisme. Els successos revolucionaris a l’America Llatina i en especial a Veneçuela marquen el camí a seguir, i demostren que la revolució no és utopia, sinó la única solució possible.