El Llibre Blanc de Marina: un altre atac a l’educació pública

El PP encarrega a "un expert" un informe a mida per culpar al professorat dels efectes de les retallades del govern

S'acosta la campanya electoral i amb ella les mesures desesperades del Partit Popular per tapar 4 anys d'atacs i retallades a l'educació pública. El Govern del Partit Popular ha decidit encarregar al filòsof José Antonio Marina un "Llibre blanc sobre la funció docent".

Emparat per una suposada aparença d’ "independent", aquest projecte, si es du a terme, significaria nous retrocessos per l'educació pública. Tot i que l'informe encara no ha estat publicat, ja es coneix quin serà la seva línia fonamental: doblegar-se a les exigències de les grans empreses i adaptar el sistema educatiu als beneficis empresarials i no a les necessitats dels alumnes i la societat, és a dir: atacar les condicions de professors i estudiants i aprofundir en la segregació d'estudiants en funció de la seva capacitat econòmica tal i com determina la LOMCE.

Rànquing de professors i "incentius" econòmics: una fórmula per crear centres de primera als barris rics i guetos als barris humils

La proposta més sonada ha estat la de vincular el salari dels professors als resultats educatius que obtingui el centre, de manera que els professors que obtinguin més aprovats en les proves externes que es facin als centres gaudiran d’una major retribució per la mateixa feina. Aquesta nova avaluació seria l'altra cara de la revàlida i els rànquings de centres, una mesura que segueix aprofundint en la segregació i la desigualtat de la LOMCE, ja que és una constant que en els centres situats en els barris més castigats per l'atur, la precarietat i amb més problemes socioeconòmics s’obtinguin pitjors resultats. Compten amb pitjors mitjans, més massificació a les aules i menys recursos humans i materials a més d'un entorn amb més dificultats per a les famílies. A ningú se li escapa que una família al barri de La Moraleja a Madrid, amb bones feines i alts salaris, disposarà de tots els mitjans necessaris per posar a disposició dels seus fills tot el que necessiti per progressar en els seus estudis. Evidentment els centres públics de Pedralbes tenen poc a veure amb els instituts de Nou Barris, L'Hospitalet o Badalona, on les condicions són molt pitjors, tant en el propi centre com al barri, on els treballadors pateixen les conseqüències de les retallades, l'atur, els desnonaments, provocant al seu torn problemes socials majors. Pagar menys als professors que treballen en circumstàncies més difícils és augmentar encara més la divisió que vol la dreta per a l'educació, amb centres "bé" per a uns pocs, que disposin de mitjans i professors ben pagats, i centres de segona, als que anirem tots els altres. Si la divisió que planteja la LOMCE per als estudiants amb els seus itineraris no era prou, ara ve la segona part en la qual els professors també patiran la segregació.

Marina ha dit que hi haurà "criteris correctors" a l'hora de l'avaluació, per tenir en compte les diferències socioeconòmiques dels diferents centres. Això és una cosa difícil de creure, quan hem vist com pensa valorar el PP als estudiants: res d'avaluació contínua ni criteris pedagògics; per a ells l'únic que compta és la nota que treguis a les revàlides i, si no aproves, t’expulsen del sistema educatiu sense cap mena de mirament. Amb la proposta de Marina els arriba el torn als professors.

Fins i tot el fet de dir que es valoraran les dificultats socioeconòmiques dels centres tal com ell proposa és d’un absurd manifest. En comptes de combatre la desigualtat des de la pròpia educació pública el que es planteja és pujar la nota de l'examen als centres més desafavorits! I li preguntem al senyor Marina, exactament com se’ls compensa al terç de nens que viuen en plena pobresa a l'Estat espanyol? 0,25 punts més a l'avaluació? I al 8,3% de nens en pobresa severa i probablement amb malnutrició? Mig punt seria suficient?

Molt utilitzat està sent l'informe PISA, elaborat per una organització que no té res de educativa, l'OCDE, i de la qual l'únic interès és avançar (sense dissimular gens) en direcció a la posada de l'educació al servei dels mercats.

Per si fos poc, en aquells països on s'ha optat per aquest model, els resultats han estat nefastos, com era d'esperar. Als Estats Units, el sistema "Race to the Top", que vincula el finançament de les escoles als seus resultats en els tests estandarditzats, ha generat un sistema educatiu on s'han creat autèntics guetos i on per descomptat, no prevalen les necessitats de l'alumne ni els seus interessos, sinó la seva capacitat per fer tests. L'altra cara de la moneda és la corrupció i falsificació de proves de manera sistemàtica amb casos a Texas, Atlanta, New York, Philadelphia, Baltimore, Chicago, Los Angeles, San Francisco, Orlando, Dallas, Houston, Dayton, i Memphis. Gairebé enlloc... Per sort, aquí el Partit Popular demostra constantment la seva honradesa i mai no ens trobaríem en un problema similar.

La culpa no és dels professors, els culpables són les retallades del Partit Popular!

Estem ja bastant acostumats a les campanyes de criminalització contra els joves, que van des de presentar-nos com "ninis" fins a “vagos y maleantes” menyspreables que si no estudiem és perquè no volem. Aquest cop el cap de turc són els professors, als quals es culpa dels mals resultats educatius, sense esmentar ni una sola paraula de les retallades del Partit Popular, l'acomiadament de 32.000 professors, el tancament de centres, l'increment de taxes, la disminució de beques, l'augment de ràtios, que aquí s'inverteix menys en educació que la mitjana europea, ... 

El senyor Marina ha decidit que tot això és secundari, que els problemes del sistema educatiu existeixen perquè tenim mals professors. La seva solució és posar encara més traves per poder arribar a professor. Prèviament al Pla Bolonya, per ser professor de secundària calia realitzar, a més de la llicenciatura, el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP), un curs que durava un quadrimestre i que com a màxim costava uns centenars d'euros. Si bé és cert que la qualitat del CAP era molt discutible, no suposava una barrera per a ningú que tingués vocació docent. La contrareforma de Bolonya va convertir el CAP en el Màster per a la Formació del Professorat, que dura un any sencer, té preu de màster (és a dir, milers d'euros) i en el qual tampoc s'aprèn res que sigui útil per fer classe.

En comptes d'abordar la precarietat del professorat, la "solució" proposada per Marina és crear una espècie de MIR educatiu, semblant al dels metges, on durant dos anys el professor estudiant estigui exercint una feina docent. Evidentment, nosaltres no estem en contra de millorar la formació del professorat, però fent una ullada a l'autèntica finalitat dels contractes de pràctiques o als de becari al nostre país és força evident que aquest MIR es convertiria en un nou deteriorament de les condicions laborals dels professors, substituint a professors per "residents", amb pitjors condicions i cobrant menys. A això s'afegeix que des de l'any 2009 s’han perdut 23.000 places de docent i que el 20% dels professors són interins, el que comporta una inestabilitat laboral impossible d’assumir en canviar de centre cada any (o fins i tot diversos centres en el mateix curs). Resulta irònic que el Partit Popular es preocupi ara per la formació dels docents, quan els Centres de Formació del Professorat porten anys tancats i no hi ha cap pla per a la seva reobertura.

Pacte educatiu? Una nova estratègia per mantenir la LOMCE i les retallades

L'única finalitat d'aquest informe és donar-li un rentat de cara general a les propostes de la dreta en matèria educativa per al nou govern que surti després del 20N. Volen desviar l'atenció del punt central, que és la necessitat urgent de derogar completament la LOMCE, el 3 + 2, el decret de beques i revertir totes les retallades que el PP ha clavat a l'educació pública. Encara que es presenti a Marina com a "expert independent" i de tant en tant faci alguna crítica a l'exministre Wert (cosa que tampoc és molt complicada), el caràcter final del seu "Llibre blanc" no deixa cap dubte: més reformes classistes que busquen convertir l'educació en un negoci per a les empreses! 

El corol·lari de tot l'informe és un altra crida més a un gran pacte educatiu, que es presenta com la panacea per a tots els mals de l'educació. Des del Sindicat d'Estudiants ens oposem rotundament a qualsevol pacte que suposi més atacs a l'educació pública. Cap conill que es treguin del barret de copa, es digui "llibre blanc" o "pacte educatiu", ens impedirà veure la jugada de fons que vol jugar la dreta per mantenir les seves lleis franquistes i les retallades. Els que millor coneixem els problemes del sistema educatiu som els estudiants, els pares i mares i els treballadors, que som els que hi convivim cada dia. L'única reforma possible és aquella que surti de la participació democràtica de tota la comunitat educativa i defensi una escola pública per als fills dels treballadors.

 Enllaços: