Ara s’ha de fer fora a Rajoy i al seu Govern!

Sí es pot!

Els resultats de les eleccions han traslladat a les institucions el crit del 15M i de la PAH: Si es pot! El 24 de maig la dreta ha patit una derrota històrica: perden quasi dos milions i mig de vots respecte a les eleccions municipals de 2011! Hem expulsat al PP de tota una sèrie d’ajuntaments i comunitats en les quals portaven governant inclús dècades, com ha estat el cas de la ciutat de Madrid o València. El gir a l’esquerra ha propiciat que el Partit Popular perdi la majoria absoluta en totes les comunitats, incloses Castilla-La Mancha o la Comunitat Valenciana, considerades bastions inexpugnables per a l’esquerra i un emblema de les retallades als serveis públics i de la corrupció.

Durant aquests últims quatre anys el PP s’ha confrontat a la mobilització dels treballadors i treballadores en contra de la seva reforma laboral i del col·lectiu sanitari en contra de la privatització de la sanitat, als professors, professores, mares, pares i estudiants contra l’obsessió malaltissa del ministre Wert per destruir l’educació pública. Aquest govern està des de fa molt de temps en minoria absoluta al carrer. I precisament aquesta ha estat la clau de l’avanç electoral de l’esquerra: la mobilització i la lluita. A més a més, aquests magnífics resultats electorals deuen i poden ser l’avantsala de la victòria de l’esquerra que lluita a les eleccions generals.

L’esquerra que lluita avança amb pas ferm

El punt principal d’aquestes eleccions ha estat l’onada d’entusiasme que ha generat la irrupció de les candidatures d’unitat popular, que allà on s’han presentat han obtingut uns resultats espectaculars. És el cas de Barcelona EnComú, la candidatura encapçalada per Ada Colau, que ha irromput en el panorama polític de la ciutat de Barcelona, un dels epicentres de la lluita contra les retallades, convertint-se en la llista més votada. Que la cap de llista sigui la dirigent d’un dels moviments més combatius i respectats d’aquests últims anys, que la futura alcaldessa de Barcelona hagi patit la repressió policial per lluitar contra els desnonaments, és una demostració de la profunditat del gir a l’esquerra. L’autoritat política conquistada en la lluita contra els drets de les famílies combinada amb l’enorme expectació de tenir una candidatura unitària de l’esquerra que lluita i dels moviments socials, ha permès una victòria sense precedents. Aquest és el camí a seguir, en les urnes i en la mobilització.

Les primeres mesures que Barcelona EnComú posarà en marxa des de l’alcaldia suposen un importantíssim pas endavant: contractar a empreses que respecten els drets laborals per combatre la precarietat des de l’Ajuntament, garantir el dret a l’habitatge dedicant “el màxim de recursos de l’Ajuntament a evitar els desnonaments per raons econòmiques i a garantir un reallotjament digne a qui ho necessiti”, reforçar els serveis de menjador des de la guarderia als instituts per acabar amb els casos de malnutrició infantil, la gratuïtat del transport fins els 16 anys i un 80% de descompte en els abonaments trimestrals per a persones en atur o amb una renta inferior el salari mínim interprofessional. Però, sens dubte, el punt estrella és acabar amb les privatitzacions perquè els serveis públics deixin de ser un lucratiu negoci per a uns pocs.

Sí es pot fer una política en benefici de les famílies treballadores

Especialment dolça ha estat també la victòria de la formació Ahora Madrid, candidatura encapçalada per Manuela Carmena, que ha derrotat a la Margaret Thatcher espanyola, Esperanza Aguirre, aquella comtessa arrogant, acabant així amb 24 anys de govern de la dreta que ha deixat al seu pas una enorme taca de corrupció i serveis privatitzats. Aquest èxit té una extraordinària transcendència, tenint en compte que Esperanza Aguirre és la capdavantera de les retallades als serveis públics i la ideòloga de la privatització dels set hospitals madrilenys derrotada per la Marea Blanca.

Manuela Carmena ha declarat que les seves primeres mesures com a alcaldessa abans que comenci la tardor el pròxim 21 de setembre seran cinc:

1. “Posar tots els mitjans i recursos municipals per la paralització de desnonaments i desallotjaments de primera vivenda i per garantir una alternativa habitacional”.

2. “Parar les privatitzacions dels serveis públics, l’externalització dels serveis municipals a grans empreses i la venda de patrimoni públic”.

3. “Garantir els subministraments bàsics (llum i aigua) a totes les llars que no puguin pagar-s’ho”.

4. “Garantir l’accés a les prestacions sanitàries municipals i a accions de prevenció i promoció de la salut a totes les persones amb independència de la seva situació administrativa”.

5. “Desenvolupar un pla urgent per a la inserció laboral de joves i aturats de llarga duració”.

Continuar lluitant per expulsar-los també de La Moncloa

Aquesta victòria és el fruit de la rebel·lió social que durant els últims anys ha inundat els carrers amb centenars i centenars de milers de persones en defensa de la sanitat i l’educació públiques, de l’ocupació, del dret a una vivenda digne... La lluita serveix, la lluita paga. I si la banca, els grans empresaris i els polítics reaccionaris intenten impedir que aquestes mesures es posin en pràctica, aquí estem, els joves i treballadors disposats a defendre els nostres drets. Aquest és el camí!