“El PP està jugant a l'estratègia del desgast, hem de mantenir la mobilització a tots els àmbits”

La lluita pel dret a l'habitatge que a dut a terme la PAH en els últims anys ha estat una gran font d'inspiració per a milions de persones. Ada Colau, una de les fundadores de la PAH i la seva portaveu fins fa molt poc, amb el seu exemple de tenacitat, amb el seu llenguatge clar, directe i valent, denunciant el paper criminal de la banca amb arguments contundents, s'ha guanyat un respecte i una autoritat política i moral molt grans davant de les famílies treballadores. Igualment, el llençament del projecte Guanyem Barcelona a inicis de l'estiu passat, iniciativa a què el Sindicat d'Estudiants ha donat suport des del primer moment, participant amb totes les seves forces en la seva construcció, ha generat un gran entusiasme, constituint un dels exponents, junt amb la irrupció de Podemos, de la voluntat de desenes de milers de treballadors i joves de participar en política per transformar la societat. Reproduïm a continuació l'entrevista feta a Barcelona el 7 d'octubre.

Sindicat d'Estudiants – Quins aspectes destacaries del gran impacte polític, social i anímic que ha tingut la lluita de la PAH en els últims anys?

Ada Colau – El més difícil i el més important que ha aconseguit ha estat canviar l'estat d'ànim de les persones afectades i passar de la depressió a l'empoderament, i a descobrir efectivament que ningú és inútil, i que aquí no es tracta de problemes individuals sinó de problemes col·lectius, i que si ens ajuntem podem canviar la situació i podem fer efectiu el dret a l'habitatge. I aquesta és la major de les victòries i és un camí que afortunadament no té marxa enrere. Això farà que no parem de lluitar per fer efectiu el dret a l'habitatge per a tots i totes.

SE – Quin és l'objectiu de Guanyem Barcelona i quina acollida està tenint la iniciativa?

AC – Som davant d'un moment d'emergència, en un moment sense precedents, on la vida de la gent està, literalment, cada cop més en perill per culpa de les retallades, per culpa dels desnonaments massius, del rescat a la banca, que ha enfonsat l'economia del país i que està generant una situació devastadora per a milers i milers de famílies. En aquesta situació d'emergència hi ha molta gent que ens estem mobilitzant des de fa temps però que també hem vist que hi ha unes institucions absolutament segrestades per interessos econòmics, i que les institucions estan bloquejant el que són les demandes socials generals de mínims, com és poder acabar amb la corrupció, com és en comptes de rescatar els bancs rescatar les persones i aturar la sagnia de les retallades, fer efectius els drets socials... Aleshores, davant d'aquestes necessitats de mínims que ja ens estan mobilitzant al carrer, doncs molta gent que mai ens havíem interessat per la política institucional hem vist la necessitat de fer aquest pas per ocupar-nos de les nostres institucions i democratitzar-les.

No es tracta de crear un altre partit polític per a competir amb altres partits polítics per a ocupar el poder en lloc de l'altre algun dia. No es tracta d'això, sinó que molts ciutadans que mai ens havíem implicat en la política institucional ens impliquem per canviar les regles del joc, per a, realment, democratitzar les nostres institucions. Així, en aquest esperit general de revolució democràtica, ha sorgit Guanyem Barcelona. I Guanyem Barcelona es va presentar al juny amb una proposta, però com dèiem que volem més i millor democràcia el primer que vam fer va ser preguntar-li a la gent si creien que s'havia de fer això. La resposta ha estat massiva, perquè, en mig de l'estiu, hem superat les 30.000 signatures. A les xerrades als barris estan participant centenars i centenars de persones, i això és un indicador claríssim que, efectivament, la gent creu que s'ha de fer aquest pas. Però, és clar, per guanyar Barcelona, que no es tracta de fer un altre partit que tingui una representació testimonial, es tracta de guanyar la institució, i per a guanyar la institució s'ha de sumar molta gent, és necessària una confluència per sumar el màxim de gent i que la gent no deixi de ser qui és.

Hi ha molta gent que ja està a formacions polítiques, socials, i no demanem que la gent es dil·lueixi, però sí diem que hi ha una situació d'excepcionalitat en què hem de prioritzar els objectius comuns que tenim. I si estem ja defensant junts al carrer la sanitat, l'educació, el transport públic, els subministraments, doncs hem de poder dur també això a les institucions. I aleshores en aquesta idea ara estem en el període de construcció d'aquesta confluència, parlant a partir d'objectius concrets. Concretarem, i a partir d'aquesta concreció veurem quanta gent podem sumar per finalment guanyar Barcelona.

SE – Quines mesures urgents creus que s'haurien de prendre, tant a escala municipal com a nivell general, per revertir aquesta situació de catàstrofe social i garantir condicions de vida decents per a tothom?

AC – Crec que ho hauríem de valorar col·lectivament, però si em preguntes a títol personal, com a ciutadana, bàsicament crec que caldria fer a l'inrevès de com ho està fent el govern del Partit Popular, que no para de rescatar als responsables de l'estafa en comptes de rescatar a les persones. En lloc de treure milions de sota de les pedres, d'endeutar a tot el país, per regalar centenars de milers de milions als bancs, el que s'hauria de fer és garantir els drets fonamentals de la població, que ningú es quedés fora de la sanitat pública i universal. Ara veiem també el cas de l'Ebola, que demostra el perill real i concret de les retallades, i el mateix amb l'educació, el mateix amb l'habitatge. No pot ser que siguem el país d'Europa amb més habitatge buit amb molta diferència, i alhora, el país amb més desnonaments amb diferència. Això és una vergonya, això vulnera els drets fonamentals i atempta al sentit comú, i la solució és senzilla, i és que l'habitatge, com diu la Constitució, acompleixi la seva funció social.

S'haurien de prendre mesures per reorientar el model econòmic, d'aquesta economia neoliberal salvatge especulativa, que funciona tot en base a la llei de la selva i la lògica del benefici a costa del que sigui, cap a un model econòmic que prioritzi el benestar de les persones i una economia sostenible amb criteris de justícia social a tots els àmbits. I això és perfectament possible, i només és qüestió de voluntat política. I evidentment fan falta mesures immediates de transparència que evitin d'un cop per sempre la corrupció. És possible acabar amb la corrupció però un altre cop és qüestió de voluntat política. S'hauria de fer una auditoria de personal directiu, de societats público-privades, etc., que a poc a poc en els últims anys han anat erosionant la sobirania i ocultant a la població on efectivament s'estan prenent les decisions.

SE – Com fer efectiu el control i la participació de la majoria social en les tasques de govern i d'administració, cosa que és fonamental per fer front a la corrupció i la previsible contraofensiva dels “poders fàctics”?

AC – El principal és que es pugui participar a les qüestions més importants, perquè massa sovint, des de les administracions, se'ns ofereix participar en coses que són irrellevants, i aleshores, és clar, això no és un gran estímul per a la participació. Per exemple, a nivell municipal es podrien articular consultes vinculants sobre grans temes de ciutat, o, per exemple, és inaudit que s'estiguin fent plans urbanístics als barris sense consultar abans els veïns i les veïnes. S'ha de consultar a la gent sobre les coses que realment li interessen i importen. I, evidentment, s'han de buscar mecanismes de descentralització de les administracions, de participació efectiva i de transparència.

SE – El govern del PP segueix amb l'ofensiva en el terreny educatiu, ha anunciat una reforma universitària salvatge, la possible substitució de les beques per préstecs bancaris, la imposició de taxes als trams educatius fins ara exempts, noves retallades, etc. El Sindicat d'Estudiants ha convocat una vaga general els dies 21, 22 i 23 d'octubre. Pensem que s'ha de derrotar a la dreta a les urnes i també al carrer, responent a tots i cada un dels atacs als nostres drets...

AC – Jo crec que el govern del PP està jugant amb l'estratègia del desgat, d'una ofensiva tan salvatge de retallades i de mercantilització que, efectivament, sembla que per desbordament la gent només està pendent de sobreviure. Si ens resignem a això, estem perduts, per la qual cosa és important que a tots els àmbits, també en l'educatiu, es mantinguin les mobilitzacions.

És important començar a proposar objectius concrets i començar a fer conquestes de drets perquè realment la gent està pendent ja de sobreviure pel que no és suficient la denúncia generalitzada sinó que a tots els àmbits crec que s'ha de començar a conquerir drets, com de fet s'està fent amb diferents mobilitzacions: a Madrid es va aconseguir aturar la privatització de la sanitat, a Gamonal van aturar un pla urbanístic, a la PAH hem aconseguit aturar milers de desnonaments i hem aconseguit dacions en pagament. Per això crec que a tots els àmbits, més enllà de la mobilització general, és important que comencem a plantejar-nos estratègies més complexes, que ens permetin fer conquestes a curt, mig i llarg termini.