Prou de retalls a l’escola pública
El Sindicat d’Estudiants denuncia el nou pla de la Conselleria d’Ensenyament, d’eliminar les línies en valencià i castellà i substituir-les, teòricament, per una única estructura que combine les dues llengües més l’anglés. Considerem que es tracta d’un greu atac tant contra l’aprenentatge i foment de l’ús del valencià, com contra l’ensenyament públic.
L’aplicació d’aquesta mesura, per part d’una Conselleria i una Generalitat del PP, destacades en el salvatge retall dels recursos de l’ensenyament públic, i també en el menyspreu del valencià, seria un enorme pas enrere. Teòricament les classes s’impartirien en les tres llengües, de tal forma que, aproximadament, almenys un terç de les assignatures s’impartirien en valencià, almenys un altre terç en castellà, i com a molt un altre terç en anglés. Aquest pla és venut com una garantia per a aconseguir el trilingüisme, és a dir, el coneixement de les dues llengües del País Valencià, i de l’anglés com a idioma d’ús internacional. Però tot el projecte està minat per la política de retalls del PP. Qui controlarà que efectivament, en cada centre, hi haja els mitjans suficients per a que es done un terç de les assignatures en valencià? Qui vigilarà els centres concertats per a que es complisca? Molt ens temem, observant la degradació de l’ensenyament públic els últims anys, responsabilitat de la Generalitat del PP, que en molts casos no hi haurà suficients recursos didàctics, i que, davant l’escassesa de mitjans, serà el valencià el primer a sacrificar. La declaració de Font de Mora, en el sentit de que ‘enseñar en valenciano es un lujo en época de crisis’, reflecteix molt bé la importància que li donen al coneixement i ús de la llengua.
Per altra part, la inexistència, al cas dels mestres, del requisit lingüístic, és a dir, la no exigència oficial de coneixement del valencià, implica que molts docents explicaran les seues assignatures amb un valencià precari, que en lloc de formar en la llengua malformen. Per últim, molt possiblement veurem com en la distribució de matèries segons llengües, la tendència siga a que en castellà s’impartirà Matemàtiques o Físiques, mentre que per al valencià restaran assignatures com a Música, Educació Física, i, per suposat, Coneixement del Medi, de tal forma que subliminalment es transmet la següent idea: el valencià està bé per a les coses molt d’ací, per a ‘estar per casa’, però per a qüestions més abstractes, més científiques, de major nivell, és millor utilitzar el castellà.
Per suposat, les bones intencions sobre la docència en anglés xocaran també, ràpidament, amb la realitat dels retalls. O és que la Conselleria pagarà als docents cursos per a que aprenguen, no només anglés, sinó un anglés especialitzat en les seues matèries? La formació en anglés, amb els cursos del PALE, està totalment saturada. I des de que s'ha incorporat l’anglés al primer cicle tenen molta dificultat per a comptar amb professorat que puga impartir-lo. El que proposa la Conselleria en la pràctica és que cada centre s'apanye amb el que té.
Darrere d’aquests plans també hi ha una intenció descarada d’augmentar la massificació de les aules. Tenir línies en valencià implica l’existència de molts grups reduïts, que, per a la seua mentalitat, són un malbaratament.
El atac al valencià és part de l’atac a l’escola pública
Els atacs al valencià no afecten només als valenciàparlants, o als estudiants que volen estudiar en aquesta llengua. Afecten a tots els estudiants. Tenim el dret de conèixer bé les dues llengües, i d’usar les dues com vulguem. Cal un ensenyament públic de qualitat, en tots els sentits. Per això la lluita pel valencià està indissolublement unida a la lluita per l’escola pública. Ni la mobilització per la llengua pot separar-se de les reivindicacions contra els retalls a l’ensenyament públic, ni la lluita contra aquests pot deixar d’incloure la defensa de l’ensenyament en valencià. Creiem que cal un pla de mobilització, preparant ja el pròxim curs, per a enfrontar tots els atacs de la Conselleria, que també s’expressen en altres mesures greus: l’amenaça de no obrir cicles d’FP amb un mínim de gent inscrita a l’estiu (quan molts s’inscriuen a setembre), el pla de donar la gestió d’alguns centres públics a empreses privades (!!!), etc. Cridem a organitzar reunions, assemblees, allà on siga possible, en cada centre, per a discutir què fer davant aquesta situació. El moviment 15-M ha de fer bandera de l’educació pública i del valencià; animem a tothom a participar en la massiva manifestació prevista per al diumenge 19, també per aquests motius.
Per últim, pensem que l’alternativa a aquest greu atac al valencià no és el model actual, que ha sigut incapaç de fomentar el coneixement i ús de la llengua. El nombre de valenciàparlants ha disminuït de forma preocupant. La falta de mitjans públics per a fomentar-lo (cinema, mitjans de comunicació), la inhibició de Canal 9 en aquest sentit, i la pròpia estructura de línies idiomàtiques, tendeixen a convertir la llengua en un ghetto per a determinades localitats, determinades situacions, i determinats grups d’edat. La immersió lingüística, feta evidentment de forma flexible i progressiva, i junt a un ampli investiment en ensenyament públic, sí que seria útil per al coneixement de les dues llengües, i al mateix lloc ajudaria a augmentar la consideració social del valencià i a acabar amb la històrica discriminació dels valenciàparlants en la seua pròpia terra.