El 24 de març, un mes després de la impressionant vaga del 25 i 26 de febrer que va paralitzar l’educació pública, vam tornar a llançar un missatge de dignitat contra el govern de les retallades i la privatització: més del 85% dels estudiants universitaris i el 90% de secundària en la majoria dels territoris, van secundar la vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants per defendre el nostre dret a una universitat pública, de qualitat, i accessible per als joves de les famílies treballadores. Milions de joves hem reiterat la nostra oposició frontal a l’indigne decret del 3+2, en una nova volta de rosca per privatitzar la universitat, que es suma a la contrarreforma franquista (LOMCE), la pujada salvatge de les taxes i les retallades de les beques. Aquest govern i aquest Ministre han declarat la guerra a l’ensenyament públic per al benefici dels grans empresaris, que volen convertir el dret a l’educació en un gran negoci. Però no ho permetrem!
EL 24 DE MARÇ EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Les universitats de Madrid, Sevilla i Extremadura van estar a la capdavantera de la mobilització amb seguiments propers al 100% de participació en l’atur. No són les úniques, en la Universitat de València els campus de Blasco Ibáñez i Tarongers van contar també amb un atur molt destacat: a les facultats de Psicologia, Filologia, Història i Filosofia el seguiment va ser d’un 98%, mentre que a la de Medicina va ser superior al 80%. En la Universitat d’Oviedo, els campus Llamaquique i el Milán han quedat pràcticament deserts; en la Universitat de Granada va clarejar també quasi buida, amb una participació en la vaga del 80%. Aquesta és tan sols una petita mostra de les escenes que el passat dimarts van regnar a les aules de moltes universitats i que reflecteixen, sens dubte, que el sentir majoritari dels joves és el del rebuig total a les intencions de Wert per destruir la Universitat Pública. 
Els estudiants universitaris són una part dels milions de joves que el 24M van decidir tornar a plantar-se contra els plans que el PP té per retornar la universitat als temps del franquisme, quan només els adinerats podien accedir a l’educació superior. Els joves que avui cursen ESO, Batxillerat o Formació Professional i que aspiren a poder accedir als estudis universitaris el dia de demà, també han paralitzat els instituts de tot l’Estat amb un seguiment proper al 90% en l’àmbit general.
La força de la mobilització de la joventut sens dubte ha contagiat també als nostres professors i a la resta de treballadors de la universitat, anant a la vaga en diversos territoris i participant conjuntament amb els estudiants en les desenes de manifestacions en defensa de la universitat pública del dia 24. I, com en el cas dels estudiants, el seguiment entre els docents va ser més que notable. Per exemple, en el cas de la Universitat Complutense de Madrid –la que té un major nombre d’estudiants matriculats- en l’atur docent i del Personal d’Administració i Serveis és proper al 90%. Desgraciadament aquí a Catalunya la direcció de CCOO i de la resta de sindicats no es van sumar a la convocatòria de vaga, sense poder portar-se a cap l’atur entre el professorat en les universitats catalanes.
Tot i així les mostres suport entre el professorat han tornat a ser constants, animant-nos a continuar la lluita, facilitant-nos realitzar assemblees, i mostrant-se d’acord amb la necessitat de lluitat tots junts, professors, mares, pares i estudiants, de forma contundent i seria amb aquest Decret.
En tot cas l’alt seguiment de vaga entre el professorat i el personal de la universitat allà on es va convocar l’atur, especialment en el cas de Madrid, demostra clarament la força que existeix i les ganes i disposició de lluitar, quan es fa dita crida, entre el conjunt del professorat. Es clar que hi ha voluntat per lluitar, es clar que hi ha força per vèncer!
L’enorme protesta d’avui, contra un govern autoritari que imposa via decret la pitjor contrarreforma universitària coneguda en 40 anys, mostra el gran potencial de l’educació pública per defensar-se de semblants atacs. Des del Sindicat d’Estudiants tornem a dir que la vaga d’avui no ha de ser un punt final en la mobilització, sinó una data que obri un calendari de mobilitzacions més contundents del conjunt de la comunitat educativa, des de les escoles infantils fins a la mateixa universitat. Per això tornem a fer una crida als sindicats de classe del professorat i de les organitzacions de mares i pares a què, al costat del Sindicat d’Estudiants, impulsem noves mobilitzacions i una vaga estatal de tota la comunitat educativa contra les retallades de Wert i les seves imposicions antidemocràtiques.
En defensa d’una universitat pública, gratuïta i de qualitat!
Si es pot!
Professors i estudiants units y endavant!
Per la vaga general de tota la comunitat educativa per tombar el 3+2!
Wert vés-te’n ja!