Ni LEC ni selectivitat

El fill de l’obrer a la universitat

Que la crisi la paguin els capitalistes,

 No l’educació pública ni la classe obrera
 
http://sindicatdestudiants.net/images/stories/cartelse_huelga_lec_17mar10.jpg
 
Els sindicats de professors de l’educació pública, junt amb el Sindicat d’Estudiants, hem convocat vaga general de la comunitat educativa. El 17 de març tornarem a sortir junt als professors contra la llei de privatització (LEC) i la política educativa del Departament. Els estudiants també hem de sortir al carrer contra l’enduriment de la selectivitat, contra l’aplicació del Pla Bolonya.
El govern del PSOE ha donat recentment un gir brusc a la dreta, assumint el programa del PP i de la patronal. Han anunciat l’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys i l’enduriment de l’accés a les pensions, una nova reforma laboral, una retallada de 50.000 milions d’euros en la despesa social (mentre han regalat a la banca 200.000 milions d’euros), i un Pacte Educatiu amb el PP.  

El govern del PSOE es recolza en la dreta per dur a terme els plans dels grans empresaris i banquers, que signifiquen que siguem els treballadors i joves qui paguem els plats trencats de la crisi capitalista. De la mateixa manera, el tripartit i el Departament d’Educació, per aprovar i tirar endavnt la LEC, contra la voluntat de la majoria de la comunitat educativa, s’ha recolzat en la dreta CiU i en la patronal de l’ensenyament privat i la Jerarquia Eclesiàstica.

Ni selectivitat ni Pla Bolonya

El fill de l’obrer a la universitat

La nova selectivitat que ha implantat el govern central i el tripartit suposa un greu enduriment de l’accés a la universitat pública. En el nou model, amb cinc exàmens obligatoris i tres optatius, comptarà molt més la selectivitat (8/14) que els dos anys de batxillerat (6/14). Els exàmens optatius que més compten per accedir a qualsevol carrera no són els que estiguin relacionats amb els futurs estudis, sinó les assignatures més difícils. Aquest nou model de selectivitat incrementa els obstacles dels fills dels treballadors, sense els recursos econòmics per poder pagar acadèmies privades on preparar les "optatives".

Però fins i tot en el cas de que totes les optatives comptessin el mateix, seguiria sent un enduriment de la selectivitat perquè prepara el terreny per a que pugin les notes de tall de les carreres.  

La selectivitat és una criba d’estudiants, sobretot fills de treballadors, producte de l’escassetat de places universitàries. El Sindicat d’Estudiants reclama la supressió de la selectivitat i la construcció de les suficients places universitàries, i sens dubte exigim la derogació del decret de la nova selectivitat.

L’aplicació del Pla Bolonya està demostrant en la pràctica que el que persegueix és expulsar als fills dels treballadors de la universitat. El horaris i criteris acadèmics impedeixen estudiar i treballar alhora, però no augmenten de forma significativa els diners destinats a beques. El pressupost per les universitats públiques catalanes ha disminuït del 5 al 8%. Aquesta retallada significarà un descens de les places i un deteriorament de les condicions d’estudi. Mentrestant, les taxes universitàries han augmentat aquest any (en els graus) un 23%! I a més, ara el govern PSOE pretén que la segona matrícula a una mateixa assignatura costi cinc vegades més, i la tercera deu vegades (El País 25/01/10). Això significa que repetir una assignatura anual pot costar tant com fa uns anys costava tot un any de carrera!

El govern vol elititzar la universitat, convertir-la en patrimoni d’una minoria, dificultant l’accés i la permanència a la universitat per als fills dels treballadors. Pels grans empresaris i banquers, i pel govern que accepta les seves exigències, la universitat pública és una despesa supèrflua perquè el futur que ens preparen és precarietat laboral, explotació, baixos salaris... o l’atur. Però des del punt de vista de les necessitats socials no sobren llicenciats, ans al contrari. Falten professors per acabar amb la massificació a les aules, falta personal sanitari per resoldre les manques del sistema sanitari, falten psicòlegs, treballadors socials,... als barris. Per això reivindiquem la supressió de la selectivitat, la construcció de 250.000 places públiques, reducció de les taxes i augment de les beques, i un augment de la inversió pública per garantir una universitat pública i de qualitat.

No a la llei de privatització. No a la LEC

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és un atac gravíssim a l’educació pública, que degradarà l’escola pública en benefici de la concertada. No és casualitat que CiU i la patronal de la privada, la Jerarquia Eclesiàstica, recolzin la llei.

Privatització  de l’educació: La LEC augmenta les subvencions a l’educació concertada (empreses privades controlades majoritàriament per l’Església Catòlica que reben diners públics), i els garanteix que puguin continuar fent de l’educació un negoci econòmic i ideològic: cobrament de quotes il·legals, religió obligatòria, selecció social i econòmica de l’alumnat,…  

Un exemple ben clar el tenim a l’IES Guineueta de Barcelona. En el mes de febrer el Departament d’Educació ha informat que suprimeixen els cicles formatius de grau mig i superior d’informàtica per falta de pressupost, desviant als alumnes a una escola concertada, deixant tot Nou Barris sense aquesta oferta educativa pública, per a benefici de les acadèmies i centres concertats. Aquest no és l’únic cas de supressió de línies i places públiques.

 
- Nou retall als nostres drets democràtics: El Director-dictador-gestor: la LEC imposa un model en la forma de funcionar dels centres copiat del de l'escola concertada. Empitjoren les condicions laborals dels professors i retallen els drets democràtics i la participació de la comunitat educativa (estudiants, professors i famílies) donant un poder absolut al director/directora, que actuarà com el gerent o com el "cap de personal" en qualsevol empresa privada. Per acabar amb el fracàs escolar es necessita més inversió, no més repressió ni directors-policies als centres.

- Instituts públics "guetos": La LEC imposa que els instituts i escoles públiques s’han de finançar segons criteris empresarials. D’una banda, els centres rebran més o menys diners depenent del rendiment (finançament segons objectius) el que significarà que els instituts dels barris obrers (amb més problemes socials derivats de l’atur, la precarietat, els baixos salaris,… i amb més fracàs escolar) en comptes de rebre més ajuts i recursos per superar aquests obstacles, rebran menys diners, convertint-se en guetos.

 
D’altra banda, s’imposa als centres que es busquin la vida per obtenir recursos econòmics, com "la venda de material elaborat en horari escolar", el lloguer de les instal·lacions a empreses privades i fins i tot a l’endeutament del institut! És a dir, mentre el govern lliura milers de milions d’euros als bancs per salvar els seus beneficis, els estudiants i famílies haurem de pagar les conseqüències de l’endeutament dels instituts... amb els bancs! Aquesta mesura obre la porta a acabar amb la gratuïtat de l’educació pública, com ja succeeix en la concertada.

El PSOE ha ofert un Pacte Educatiu al PP, prenen com a referència algunes de les mesures privatitzadores de la LEC. La oferta de Pacte Educatiu que ha fet el govern del PSOE suposa assumir alguns dels aspectes més reaccionaris de la derogada Ley de “Calidad” del PP, com els itineraris a 4rt de la ESO, destinats a batxillerat o a cicles formatius de grau mig i/o el mercat laboral. Aquesta concessió a la dreta significa renunciar a acabar amb el fracàs escolar, convertint-lo en fracàs social.

Per una llei educativa en benefici de l’escola pública

Els problemes reals de l’educació pública són conseqüència de la deficient inversió pública, i no es resoldran amb la LEC sinó que s’agreujaran. 22.000 estudiants no admesos a FP aquest curs només a Barcelona i Madrid, més de 20.000 estudiants catalans en barracons, retall de plantilles del 5%, i precarització de les condicions laborals dels professors. Alhora, els centres privats concertats podran continuar amb els negocis econòmics (quotes il·legals) i ideològics (adoctrinament religiós, selecció alumnat), i a més rebran encara més diners públics, diners que haurien d’anar a l’educació pública.

17 de març: Vaga General de la Comunitat Educativa

 
Per aquestes raons el Sindicat d’Estudiants i tots els sindicats de professors hem convocat Vaga General de l’Educació Pública i manifestacions, el 17 de març. Des del nostre punt de vista, a més de frenar la política educativa del Departament i els desenvolupaments de la llei, hem d’exigir la derogació de la LEC per poder fer una nova reforma educativa en benefici de l’escola pública. Els motius de la vaga i el pla de lluita han de ser discutits a tots els instituts, en assemblees d’estudiants i professors, per impulsar la mobilització des dels propis centres.


 
Plataforma reivindicativa:

 
- Derogació de la LEC. Per una reforma educativa en benefici dels fills dels obrers.

- Dimissió del Conseller Maragall.

- 7% del PIB a l’educació pública. Ni un euro a la concertada.

- No a l’autofinançament ni a l’endeutament dels instituts. 100% inversió pública.

- Increment de la plantilla de professors i reducció del nombre d’alumnes per aula.

- Derogació del decret d’autonomia. No al director-dictador-gerent.

- Derogació del decret de la nova selectivitat.

- Supressió de la selectivitat i construcció de les places suficients a la universitat pública.

- El fill de l’obrer a la universitat.

 

AFILIA’T AL SINDICAT D’ESTUDIANTS

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Solidaritat internacional i estatal amb la Vaga del 26 d'Abril


Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB

Segueix-nos