Les organitzacions estudiantils d'esquerres, els sindicats de classe i les associacions de pares hem de respondre en defensa de l'ensenyament públic, laic i gratuït

 

 

El passat 27 de gener el govern del PSOE, a través del seu ministre d'Educació, va presentar oficialment elhttp://sindicatdestudiants.net/images/stories/SdE.jpg “Pacte per l'educació”;. Dos dies més tard, en el Consell de Ministres, l'executiu del PSOE aprovava un paquet de contrareformes socials amb la intenció d'augmentar l'edat de jubilació als 67 anys i endurir l'accés a les pensions. Alhora, el govern ha anunciat un retall dràstic de la despesa pública entorn dels 50.000 milions d'euros i una nova reforma laboral. Tot això conforma un brusc gir a la dreta de la política del PSOE, cedint vergonyosament a les pressions de la CEOE, al PP i a la jerarquia de l'Església Catòlica. És en aquest gir a la dreta on hem d'emmarcar el Pacte educatiu, que no és cap altra cosa que un atac frontal contra l'escola pública, que continua el procés iniciat amb el famós Pla Bolonya per privatitzar la Universitat.

La situació de l'educació pública
 
La realitat de l'ensenyament públic té molt poc a veure amb el discurs oficial. El curs 2009/10 començava amb més de 3.000 barracots fent d'aules: 1.208 al País Valencià, 1.046 a Catalunya i 800 a Andalusia. Són més de 75.000 els estudiants afectats que han de rebre classe en espais de xapa i plàstic. Encara que “se suposa” que són concebudes per tenir una existència curta, 3 o 4 mesos, aquestes estades s'acaben prolongant indefinidament.
A més, la falta de places públiques creix cada any. Aquest curs, només entre Barcelona i Madrid, n'hi va haver més de 22.000 no admesos a Formació Professional (FP). La falta de professors és un altre dels problemes més apressants: tan sols a la província de Màlaga, el mes d'octubre, gairebé 15.000 alumnes es veien afectats per l'absència d'uns 1.200 docents.
Aquesta situació no sorgeix d'un dia per l'altre, és fruit d'un abandonament conscient de l'educació pública per part dels governs autonòmics del PP, però també de les comunitats governades pel PSOE i del propi govern central. La falta d'inversió necessària per solucionar els seus problemes i apostar per una millora significativa ha aguditzat el problema any rere any.
Mentre els pressuposts destinats per a l'educació pública han sofert un descens prolongat durant els últims 16 anys (del 4,9% del PIB el 1993 al 4,5%[1] el 2009), l'educació privada-concertada ha anat apropiant-se, cada vegada més, d'una gran part dels recursos corresponents a la pública: de 1.615,6 milions d'euros el 1992 [2], els concerts han passat a 4.726,4 el 2006[3], un increment del 292%, és a dir, s'han espletat sistemàticament els fons públics a favor dels empresaris de l'educació privada-concertada, que en un 89% corresponen a l'Església Catòlica.
 
Les propostes de la dreta
 
La dreta ja ha deixat clar quines són les seves receptes per a “millorar” l'educació. Per a aquest curs el govern de Madrid, dirigit per Esperanza Aguirre, ha retallat el pressupost per a l'educació pública en tots els seus trams en un 3,3%, mentre el dedicat a la privada-concertada ha augmentat un 6%.
Davant d'un fracàs escolar del 30%, el més alt de la UE, el PP va exigir, abans de fer-se pública la proposta del pacte educatiu pel govern, la supressió d'un any en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i ampliar-ne un més el batxillerat; d'aquesta manera tracten d'incitar els estudiants amb més dificultats a abandonar el sistema educatiu i obtenir una millor qualificació acadèmica, assegurant més mà d'obra barata per a l'explotació.
D'altra banda, per al PP els verdaders problemes de l'educació són la “indisciplina i la violència a les aules” i la seva solució és lliurar poders policials al professorat. Els que fem vida en els centres d'estudi sabem perfectament que la imatge que tracten de traslladar de la joventut no te res veure amb la realitat. Tant és així que fins i tot el defensor el poble reconeix que els episodis de violència s'han reduït des del 1999 fins a situar-se en un 3,9%[4].
 
El pacte educatiu
 
Lamentablement, en la seva proposta de pacte, el PSOE no solament fa una picada d'ull a aquests plantejaments, sinó que a més recull diferents aspectes de l'ideari polític del Partit Popular.
Així ens trobem que el PSOE recupera per a 4t d'ESO part dels itineraris que la dreta va impulsar a la seva “Ley de Calidad” de 2002 —contra la que la comunitat educativa va sortir al carrer i el PSOE es va veure obligat a tirar enrere-, convertint-lo en un curs en el qual dividir l'alumnat en dues branques[5]. Aquesta selecció es gestarà a 3r de l'ESO, amb un examen que servirà per a “elegir la modalitat del quart curs cap a estudis de batxillerat o cap a estudis de formació profesional”.[6] Als 14 anys es decidirà qui serveix per estudiar batxillerat i posteriorment una FP de grau superior o la universitat, i qui ha de ser encaminat a una FP de grau mig, clarament devaluada.
A més el PSOE li fa el joc a la dreta a la seva campanya de criminalització de la joventut [7] afavorint la repressió del moviment estudiantil sota la fórmula de la necessitat de reforçar l'autoritat del professor i dels equips directius, “perquè puguin adoptar de forma immediata les mesures necessàries davant dels casos de violència o indisciplina que es produeixin”. Ja ha quedat clar que la violència a les aules es redueix a casos summament puntuals. Aquesta mesura, a la pràctica, s'utilitzarà per a que qualsevol estudiant que promogui una assemblea, una protesta o participi en una vaga per la millora de les condicions d'estudi, sigui sancionat amb “les mesures punitives que siguin necessàries”[8].
Un aspecte central del document és la clara intenció de continuar afavorint l'extensió de l'escola concertada en detriment del finançament a la pública, de la qual no es parla explícitament a cap de les 28 pàgines ni en les 104 propostes plantejades pel govern. A més, fent-se eco de la demanda del Partit Popular, el govern del PSOE subscriu la necessitat de “Afavorir la llibertat d'elecció [de centres] de les famílies” [9], per assegurar que l'ensenyament privat concertat continuarà rebent un raig de milers de milions d'euros, així podrà continuar fent pedrera: si ja des de l'educació infantil una família matricula als seus fills a la privada concertada (en molts casos per la falta d'oferta pública existent) amb el temps cada vegada serà major el percentatge d'ensenyament concertat en els següents trams educatius (primària, secundària), una cosa que ja està passant.
La proposta de Pacte Educatiu finalitza plantejant un finançament que ens equipari amb Europa el 2015, encara que novament sense dir quants diners es dedicaria a la pública i quant a la privada-concertada, qüestió que ja es resoldrà entre bambolines i acords secrets.
Per què aquest pacte?
 
Els últims tres anys han estat determinats per la crisi econòmica més greu que afecta al sistema capitalista en les últimes vuit dècades. En qüestió de mesos hem vist com milers d'empreses tancaven i com milions de llocs de treball es destruïen. Davant d'aquesta situació el PSOE ha mantingut reiteradament un discurs demagògic, posant èmfasi “en la defensa dels més desprotegits”, però en els fets han posat tots els recursos de l'Estat per rescatar als bancs i els comptes milionaris dels grans empresaris.
Totes les mesures en favor dels grans capitalistes han estat estèrils a l'hora de revertir la profunda crisi que afecta l'Estat espanyol. Tanmateix el deute públic generat pels 200 mil milions d'euros lliurats a la banca s'han convertit en un llast insuportable.
És per això que el PSOE ha pres una decisió clarament contrària als interessos dels treballadors i joves que el van votar a les passades eleccions. Ha optat per sortir de la crisi fent pagar els plats trencats als sectors més desfavorits. Vist des d'una panoràmica general, és evident que el pacte educatiu respon a aquest gir a la dreta del govern: cap inversió per solucionar els problemes que realment afecten a milions de famílies treballadores, expulsió del sistema educatiu del major nombre d'estudiants i potenciació de l'escola privada-concertada. És a dir privatització de l'ensenyament, que es transforma en un negoci lucratiu per als empresaris del sector.
El PSOE adopta totes aquestes mesures pensant que així aconseguirà recuperar-se de la crisi econòmica. En realitat, l'únic que aconseguirà amb aquestes mesures és sembrar desconfiança i frustració entre la classe obrera i la joventut, preparant les condicions per al triomf de la dreta.
 
El PSOE traeix el seu propi programa
 
Històricament l'esquerra sempre ha defensat la idea que una educació pública de qualitat serveix per lluitar contra les desigualtats socials i promoure el progrés dels sectors econòmicament més desfavorits. Tanmateix, el que està fent el PSOE en els últims anys és precisament treballar en la direcció oposada.
En primer lloc, aprovant els coneguts com Plans de Bolonya, que han elititzat l'educació universitària, introduint una barrera econòmica insalvable per a milions de joves provinents de famílies treballadores a través dels màsters i l'encariment dels estudis universitaris (aquest any el preu de les matrícules s'ha incrementat un 23%). D'altra banda, la política de beques s'està substituint per préstecs bancaris, seguint el model preponderant en sistemes educatius com el nord-americà, amb l'habitual negoci per a la banca.
També sobre la FP hi ha prevista una reforma que suposarà un clar retrocés en la seva dignificació, afavorint la “formació” acadèmica directament a les empreses privades, fomentant convenis de col•laboració amb entitats privades que puguin fer ús de les instal•lacions i materials públics sense cap cost i desincentivant a la pràctica la FP reglada, donant a entendre que amb tres anys d'experiència laboral es podrà optar a una titulació oficial. I, referent a les comunitats autonòmiques amb governs del PSOE, la política no es diferencia en res de la dreta. És més del mateix, si no pitjor, com es posa de relleu a Catalunya amb la LEC[10] com a màxim exponent del foment de l'escola privada-concertada (amb el lliurament addicional cada any de 316 milions d'euros fins a 2016).
 
És necessari aixecar un front d'esquerres en defensa de l'educació pública
 
El pacte educatiu és més del mateix. Una capitulació absoluta davant de les pressions de la dreta. Davant d'aquesta realitat és més necessari que mai respondre d'una manera ferma i contundent a tots aquests atacs. El pacte educatiu pot ser en si mateix el més greu de tots ells, ja que suposa un retrocés històric per a l'educació secundària.
Des del Sindicat d'Estudiants fem una crida als sindicats de professors, a les organitzacions estudiantils d'esquerres i especialment a Esquerra Unida, per desenvolupar una campanya de mobilitzacions en defensa de l'educació pública, que ha de començar amb una àmplia explicació en els centres d'estudi del que realment suposa aquest “Pacto mal anomenat per l'educació”. Una campanya que ha de ser vinculada a la lluita contra la resta de les contrareformes que el govern del PSOE ha aprovat i que són un atac directe a les condicions de vida de la classe obrera i la joventut. Només així obligarem el govern del PSOE a retirar aquest pacte regressiu i reaccionari.
________________________________________
 
[1] “Dades i xifres curs escolar 2008/2009”, Ministeri d'Educació.
[2] Institut d'Avaluació: sistema estatal d'indicadors de l'educació 2007.
[3] Dades publicades pel Ministeri d'Educació, Política Social i Esport (2006).
[4] Del II Informe sobre “Violència Escolar: El maltractament entre iguals en l'Educació Secundària Obligatòria, 1999-2006”.
[5] Proposta 7 del document “Propostes per a un pacte social i polític per l'educació”.
[6] Propostes 46 i 48 del document “Propostes per a un pacte social i polític per l'educació”.
[7] Proposta 56 del document “Propostes per a un pacte social i polític per l'educació”.
[8] Les dues cites d'aquest paràgraf fan referència a la proposta 62 del document “Propostes per a un pacte social i polític per l'educació”.
[9] Proposta 54-b del document “Propostes per a un pacte social i polític per l'educació”.
[10] Llei d'Educació de Catalunya

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Solidaritat internacional i estatal amb la Vaga del 26 d'Abril


Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB

Segueix-nos