LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!

En els darrers anys estem sent testimonis d’un atac constant i sense precedents a l’educació pública i, en general, als serveis socials i drets laborals. Aquest intent de privatització de l’educació pública s’ha aguditzat amb l’arribada de CiU al govern de la Generalitat i del PP al govern central. Més de 5.000 milions d’euros robats a la nostra educació pública i més de 50.000 professors acomiadats, i tot això per seguir donant diners públics a l’Església i als grans empresaris; aquells que no entenen l’educació com un dret, sinó com un negoci.


En aquest context i atenent a l’experiència del curs anterior des del Sindicat d’Estudiants vam voler donar un pas endavant en la lluita: convocant 72h de vaga general d’estudiants als instituts pels dies 16, 17 i 18 d’Octubre i, traçant la perspectiva de que seria necessari tornar al carrer, així ho vàrem fer el 5, 6 i 7 de Febrer. En aquestes convocatòries hem buscat sempre la màxima unitat d’acció amb els sindicats del professorat, les associacions de pares i mares i també amb altres organitzacions estudiantils, apreciant-se en el transcurs de les dues setmanes de lluita les enormes ganes de lluitar dels estudiants participant en piquets, concentracions i manifestacions, però també en la confecció de pancartes, enganxament de cartells, realització d’assemblees...

Però desgraciadament no han pogut participar en totes aquestes accions tots els estudiants que així ho desitjaven, i el factor fonamental ha sigut la creixent repressió dels drets democràtics dels estudiants per part d’algunes juntes directives d’alguns centres d’estudi; en aquestes línies volem fer una denúncia pública d’aquesta situació.

TENIM DRET A FER VAGA!

Des de diverses direccions de centres han plantejat una premissa bàsica a partir de la qual s’han ramificat totes les excuses i maniobres per impedir o limitar el dret de vaga dels estudiants: tres dies de vaga són massa. Partint d’això aquestes juntes directives s’han cregut legitimades a passar per sobre de la llei orgànica d’educació, que deixa en mans dels alumnes la decisió de si es fa vaga o no, i també de quants dies de vaga se secunden.

La 2ª part del 2on paràgraf de l’article 8 de la LODE (Ley Orgánica 8/85) estableix:

“En los términos que establezcan las Administraciones educativas, las decisiones colectivas que adopten los alumnos, a partir del tercer curso de la educación secundaria obligatoria, con respecto a la asistencia a clase no tendrán la consideración de faltas de conducta ni serán objeto de sanción, cuando éstas hayan sido resultado del ejercicio del derecho de reunión y sean comunicadas previamente a la dirección del centro.”

És a dir, a partir de 3er de l’ESO els estudiants poden decidir no assistir a classe col•lectivament (és a dir, fer vaga) amb els únics requisits de decidir-ho en una reunió d’estudiants (preferentment una assemblea d’estudiants) i comunicar la decisió a la direcció del centre. Comunicar prèviament! És a dir, no és el director qui decideix si es pot fer vaga o no. Al director només se l’informa; són els estudiants de l’institut els que decideixen fer la vaga. La llei no diu res d’un permís patern, ni de que calgui lliurar una llista amb els estudiants que faran la vaga, ni dóna als directors un suposat dret a vet de les vagues. Ni tan sols és necessari que una organització de fora de l’institut convoqui “oficialment” la vaga. Els estudiants de l’institut, pel motiu que ells considerin, poden convocar i fer una vaga sense que existeixi cap convocatòria general que s’hagi “comunicat oficialment” a la direcció del centre. És suficient amb fer una reunió, decidir fer vaga i comunicar amb antelació la decisió a la junta directiva de l’institut.

La llei també especifica clarament que els estudiants no poden patir cap tipus de falta de conducta o de sanció. La Carta dels drets dels estudiants a Catalunya (Decret 279/2006, de 4 de juliol, Sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya) estableix en el seu article 9, punt 1, que:

“L'alumnat té dret a una valoració objectiva del seu progrés personal i rendiment escolar, per la qual cosa se l'ha d'informar dels criteris i procediments d'avaluació, d'acord amb els objectius i continguts de l'ensenyament”

Col•locar un examen un dia de vaga, o posar “falta”- i que per tant els estudiants perdin l’avaluació contínua pel fet de participar en una vaga- és il•legal perquè llavors a aquests estudiants se’ls està negant una valoració objectiva del seu progrés personal i rendiment escolar, se’ls està avaluant diferent pel fet d’haver secundat una vaga, és a dir, se l’està suspenent per les seves conviccions, idees o creences.

EL DRET A VAGA A CATALUNYA

Alguns directors diuen que a Catalunya “hi ha altres lleis”, que la LODE no té aplicació. Això és rotundament fals. A Catalunya hi ha una llei educativa pròpia- la LEC- i una carta de drets i deures (el Decret 279/2006).  Tot i així, aquestes dues lleis són de rang inferior a la LODE i, per tant, no poden contenir res que entri en contradicció amb el que exposa la LODE.

Amb el Decret 279/2006 la Generalitat va intentar limitar el dret a vaga dels estudiants a Catalunya. El decret intenta, per una banda, burocratitzar el dret a vaga, ja que planteja que sigui el Consell Escolar i la Junta de Delegats els que decideixin si els estudiants d’aquell institut poden o no poden fer vaga. Aquesta mesura és burocràtica i antidemocràtica! Contradiu la LODE i no podem consentir-la perquè busca limitar la participació dels estudiants. Si els consellers escolars o els delegats s’oposen a una vaga que vol fer la majoria dels estudiants del centre què hem de fer, resignar-nos?

D’altra banda, el decret també introdueix el permís patern i permet que els estudiants de 3er i 4t de la ESO puguin ser sancionats. Un cop més el decret contradiu la LODE; és, per tant, il•legal, a part d’antidemocràtic. Com ja hem assenyalat aquest decret defensa la valoració objectiva, així que entra en contradicció permetent que els estudiants de 3er i 4t de l’ESO siguin sancionats.

El Sindicat d’Estudiants rebutja aquest decret. Es tracta d’un text il•legal i que només busca posar traves a l’exercici dels nostres drets. Fem una crida per tal de desoir aquest decret il•legal i injust. Algun professor reaccionari pot dir: “Les lleis s’han de complir!” Probablement només ho dirà quan aquestes lleis perjudiquin els nostres drets democràtics i s’oblidarà interessadament quan aquestes ens defensin. Animem a fer una reflexió: si finalment el ministre Wert aconseguís imposar la seva nova llei educativa- on un dels seus objectius assenyalats és eliminar el nostre dret a vaga, entre molts altres atacs- hem de resignar-nos i “complir la llei”? És a dir, hem de deixar d’utilitzar el català a les aules, hem de deixar de fer vagues, reunir-nos o organitzar-nos? Des del Sindicat d’Estudiants defensem que això no és així. Si avui gaudim d’alguns drets democràtics és perquè els nostres pares i avis lluitaren contra lleis injustes, incomplint-les per tal de conquerir els drets que aquestes els hi estaven negant, mitjançant la mobilització, les vagues i les lluites contundents.

EXEMPLES DE REPRESSIÓ A CATALUNYA

A l’IES Badalona VII el cap d’estudis ha intentat manipular als alumnes perquè pensessin que només podien fer un dia de vaga, lliurant-los una circular on exposaven aquesta mentida. A Sant Boi s’han coordinat les juntes directives dels diferents instituts per tal de que la vaga de 72h no sortís endavant: sabem que en alguns d’aquests instituts s’ha acabat respectant el dret a vaga dels estudiants, però a l’IES Rafael Casanova el director i la cap d’estudis plantejaven que eren ells qui decidien si es feia vaga o no i van donar l’ordre de trucar a casa dels estudiants que havien secundat la vaga el dimarts exigint a la persona amb la qual parlaven que l’estudiant en qüestió acudís immediatament a l’institut si no volien patir una sanció; i també a l’IES Rubió i Ors els van plantejar als alumnes que només podien fer un dia de vaga. A l’IES Salvador Seguí la junta del centre va aprovar un “protocol” on s’especificava que les faltes d’assistència en els dies de vaga comptarien com a faltes injustificades. A l’IES Vall d’Hebron neguen sistemàticament als alumnes del centre el dret a realitzar una assemblea, quelcom que no només és il•legal sinó que a més suposa la vulneració d’un dels drets dels estudiants més elementals.

En diferents instituts de Tarragona també s'han donat casos de repressió contra el dret a vaga. A l'IES Els Pallaresos una professora va col•locar dos exàmens, un el dimarts dia 5 i l'altre el dijous dia 7 de febrer. El Sindicat d'Estudiants va denunciar aquest cas, aconseguint que la professora canviés les dates dels exàmens. A l'INS Tarragona la direcció del centre es va negar a reconèixer la vaga de tres dies, plantejant només un dia. A l'IES-SEP Comte de Rius i a l’IES Antoni de Martí i Franquès es van posar exàmens en dies de vaga; i fins i tot les presentacions del Treball de Recerca de 2on de batxillerat al primer institut.

A l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell han imposat la següent elecció als estudiants: o secunden un dia de vaga o no en secunden cap; a l’IES Ronda de Lleida els han argumentat que el dret de vaga és només dels treballadors i que ells no en tenen; a l’Escola del Treball del Granollers els han pressionat amb l’amenaça de quedar-se sense dret a l’avaluació continuada si secundaven els tres dies de vaga; a l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca la junta directiva va redactar una carta vergonyosa on justificaven trepitjar el dret de vaga de l’estudiant per tal de que el seguiment de la vaga no es convertís en “un val per a la festa sense cap conseqüència”, indicant que es notificaria l’absència com a falta injustificada i plantejava que no es traurien els exàmens d’aquells dies i se seguiria avançant temari; a l’IES Narcís Xifra i Masmitjà de Girona la junta només els ha deixat fer vaga el dia de la manifestació tot i haver aprovat els alumnes en assemblea secundar-la els tres dies…

Aquests són només alguns dels exemples de la repressió existent als centres d’estudi, però som conscients d’altres casos similars als que hem presentat anteriorment. Company i companya, si al teu institut us estan reprimint posa’t en contacte amb nosaltres per organitzar una resposta. No ens obligaran a deixar de defensar l’educació pública!

PROFESSORS I ESTUDIANTS UNITS EN LA LLUITA!

Si el procés repressiu per part de les juntes directives ha anat en augment, també ha tingut aquesta tendència la simpatia i el suport que hem rebut per part de molts professors i professores. Des d’aquestes línies volem agrair-los els ànims que ens han fet arribar per seguir la lluita i les facilitats que ens han disposat als instituts- en la mesura de les seves possibilitats- perquè poguéssim realitzar assemblees, convidant-nos a entrar a classe per explicar als estudiants els motius de la vaga, confluint amb nosaltres amb el desig de colpejar tota la comunitat educativa de forma unida contra les retallades a l’educació pública i la contrarreforma educativa d’en Wert (LOMCE).

En aquest sentit, des del Sindicat d’Estudiants considerem que és clau que tots els estudiants ens organitzem en el nostre centre d’estudis, però que no ho fem sols: cal contactar amb el professorat i també amb els pares i les mares, proposant assemblees conjuntes on junts puguem debatre la situació de l’educació pública actual i cap a on ens la volen portar totes les mesures aplicades, les maneres d’enfrontar-se a aquest atac generalitzat a les nostres condicions de vida i també per tal de defensar els drets democràtics dels estudiants davant de la repressió d’algunes juntes directives. Tant CiU com PP estan d’acord en la idea de donar molts més poders als directors i caps d’estudi dels centres, per tal de que aquests en moltes ocasions siguin prolongacions seves als instituts, i així s’indica a l’esborrany de la LOMCE.

Considerem precís incidir en una qüestió: algunes de les mateixes juntes directives que reprimeixen el dret de vaga o de reunió dels estudiants després fan una ostentació ferma de la seva defensa de l’educació pública o omplen les pàgines web de l’institut amb l’Stop Retallades. Això, companys i companyes, no és defensar l’educació pública si per una altra banda s’exerceix pressió i s’aixequen impediments de tot tipus per tal de que els estudiants no ens puguem mobilitzar en defensa precisament de l’educació pública.

Des del Sindicat d’Estudiants som molt conscients del que els nostres pares i avis sempre ens han explicat: els drets dels que gaudim actualment- els mateixos que ens volen prendre- són el producte de la seva lluita durant la dictadura franquista i els anys posteriors mitjançant mobilitzacions contundents i vagues molt dures. Els estudiants som conscients de que sols no pararem la brutal ofensiva dels banquers i dels grans empresaris, però sí creiem que podem impulsar o, si més no, participar i animar un moviment de resposta social molt més ampli; per això el ministre Wert ens vol treure el dret de vaga: perquè ens té por. Pel PP som molt joves per fer una vaga en defensa de l’educació pública però som prou grans perquè tant aviat com als 14 anys encarrilem el nostre futur acadèmic i personal (segregacions de la LOMCE) o que als 16 anys puguem treballar gratuïtament per a una empresa sota la cortina de que es tracta de pràctiques.

És per això que exigim a les juntes directives reaccionàries que cedeixin en el seu intent de limitar el dret de vaga i d’altres drets democràtics de l’estudiant, ja que en la pràctica s’estan posant al costat d’en Wert i de la seva contrarreforma educativa, col•laborant amb la seva repressió a que la destrucció de l’educació pública tal i com la coneixem es pugui convertir en una realitat.


Companys i companyes, que no ens enganyin! Per la defensa dels drets democràtics als centres d’estudi!
Estudiant, organitza’t i lluita!
Professorat, pares i mares i estudiants, units i endavant! Cap a una vaga general de tota la comunitat educativa!