Cap aliança amb CiU

Els sindicats han de convocar mobilitzacions en defensa de l’educació pública, contra les retallades socials i la divisió de la xarxa pública

Davant de l’ultimàtum fet pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per introduir la doble xarxa lingüística a Catalunya, des de la Confederació estatal del Sindicat d’Estudiants volem manifestar:


  1. No hi ha cap conflicte lingüístic a Catalunya. És absolutament fals que el castellà sigui perseguit a Catalunya. Hi ha una perfecta convivència entre aquelles persones que fan servir preferentment el castellà i les que empren el català. De fet, la majoria de la societat catalana està d’acord amb el model educatiu actual: una única xarxa educativa pública on les classes s’imparteixen en català. Només el 0,046% dels alumnes catalans va demanar per al curs 2011/12 l’escolarització en castellà. Que aquest model no ha representat cap minvament en l’aprenentatge del castellà es demostra en el fet que a la darrera avaluació dels estudiants de 2n d’ESO feta pel Ministeri d’Educació, els estudiants catalans aconseguien 502 punts, dos per sobre de la mitjana estatal i més que la nota aconseguida a Madrid o Andalusia, per posar dos exemples.
  2. L’aplicació de la sentència del TSJC implicaria la creació d’una doble xarxa educativa. Representaria segregar els estudiants segons la llengua. Aquesta mesura sí crearia les condicions objectives perquè es desenvolupessin divisions i enfrontaments en línies lingüístiques. Per tant, és una mesura absolutament reaccionària i antidemocràtica, rebutjada per la immensa majoria de la societat catalana.
  3. La doble xarxa que vol imposar el TSJC, a més a més, seria un dur cop per al català. Tot i que ja no pateix la persecució de la que va ser víctima durant el franquisme, és una llengua que segueix necessitant protecció. Encara que el 94% dels l’entenen perfectament, només el 56% el saben escriure. La majoria de mitjans de comunicació i altres publicacions, cine i oci, etc., són en castellà, perquè per als capitalistes resulta molt més rentable pel seu major nombre de parlants. Que la llengua vehicular a l’educació pública sigui el català a penes contraresta el domini que el castellà té a nivell general.
  4. Les denúncies que han portat al TSJC a emetre l’ultimàtum van ser plantejades per una insignificant minoria de famílies vinculades políticament a la dreta espanyolista catalana, al PP i a Ciutadans. La dreta espanyolista fa temps que mira d’introduir tot tipus de mentides i prejudicis anticatalans (i antibascos), per dividir i enfrontar als treballadors d’unes zones de l’estat amb d’altres. Totes les campanyes venen de mitjans i organitzacions afins al PP i a la dreta espanyolista. En aquesta ofensiva, la dreta espanyolista ha comptat amb la col·laboració de l’aparell de l’estat, com ja ho vam veure amb la sentència de l’Estatut de l’estiu passat. No podem oblidar que l’aparell de l’estat mai ha estat purgat de feixistes després de la dictadura i segueix ple d’elements clarament reaccionaris. L’actuació del TSJC és una clara prova d’això.
  5. Rebutgem, per tant, tot intent de segregar els estudiants catalans en línies lingüístiques. Des del Sindicat d’Estudiants defensem una única escola pública en la que la llengua vehicular sigui el català, amb un pla d’inversió suficient per garantir el seu aprenentatge a aquells estudiants la llengua habitual dels quals sigui una altra, el castellà o qualsevol.
  6. El nostre rebuig a la sentència del TSJC no significa que donem suport a CiU i al govern d’Artur Mas, que mira de presentar-se com el verdader garant i defensor del català. CiU actua demagògicament, mogut per interessos empresarials i electorals. No podem oblidar que CiU, amb el suport del PP, ha promogut les retallades més grans dels serveis socials des de la caiguda de la dictadura franquista. En concret, l’ensenyament públic està en el punt de mira d’Artur Mas.
  7. El govern de Mas ha anunciat una retallada del 7,4% del pressupost per a educació, el que representarà que els centres hagin de retallar les seves despeses entre un 10 i un 20%. Directament, s’eliminarà la sisena hora a la immensa majoria dels centres públics i s’empitjora les condicions laborals del professorat (s’allarga la jornada i augmenta la temporalitat). El mateix nombre de professionals atendrà a 21.000 estudiants més. Uns altres 20.000 estudiants hauran de fer-ho en 1.015 barracots i 220 grups escolars s’hauran d’estrènyer en edificis d’escola ja existents. Els cursos gratuïts de català per a adults també s’han retallat. A més a més hi ha les retallades a la universitat, a sanitat, a cultura... Aquesta és la política de CiU-PP!
  8. Rebutgem qualsevol aliança o suport a CiU i al govern d’Artur Mas. CiU mirarà de treure profit de la sentència del TSJC per desviar l’atenció de les retallades socials que el seu govern està portant a terme i així frenar les mobilitzacions que s’estan donant.
  9. Per tot això, els dirigents sindicals, que per ara no han donat una resposta a les retallades a l’alçada de les circumstàncies, haurien de convocar amb urgència un pla de lluita a Catalunya, que conflueixi amb un pla de lluita estatal, que vinculi la lluita contra els plans d’ajust i les retallades de serveis socials amb el rebuig a la sentència del TSJC.
  10. La denúncia de la sentència del TSJC no s’ha de limitar a Catalunya. Des del Sindicat d’Estudiants creiem que a tot l’estat, els sindicats i els partits d’esquerres han d’explicar la realitat social de Catalunya i denunciar totes les mentides i calúmnies que llença diàriament la dreta espanyolista, vinculant la lluita pels drets democràtics amb la lluita contra les retallades socials.

Madrid, 8 de setembre de 2011