http://www.sindicatdestudiants.net/images/stories/29_mani_estudiantil.jpgCiU, la dreta nacionalista catalana, aliada amb el PP i amb el diputat Joan Laporta, han aprovat les retallades més grans en els últims 35 anys a totes les despeses socials. En general representen una tisorada d’un 10% de la despesa pública. A algunes partides, com la de sanitat, la retallada ha estat especialment sagnant, a on el retrocés arriba al 14%. Però a l’educació l’atac no es queda enrere, sobretot tenint en compte que als anys del tripartit ja s’havia donat un gran retrocés, a més a més de l’aprovació d’una llei educativa – la LEC- que aprofundia la privatització de l’educació pública.


Primària i secundària

El pressupost general d’educació es reduirà un 7,4% del pressupost. Això es concreta en diferents mesures que representen una veritable sagnia per a l’ensenyament públic.

Per començar, es retalla la dotació pressupostària dels centres públics de primària i secundària entre un 20% i un 35% (que sumat a la retallada acumulada en els últims anys arriba al 42%). Cada centre s’haurà d’espavilar per fer front a aquestes retallades. De manera inevitable, comportaran privatitzacions de serveis educatius, acomiadaments, mercantilització de les instal•lacions del centre –els centres llogaran les seves instal•lacions per aconseguir diners- i més càrregues per als estudiants: menys material didàctic i més car, menys calefacció a l’hivern, menys activitats...

La sisena hora s’eliminarà directament a dues terceres parts dels centres públics (es mantindrà a les escoles rurals i als centres amb necessitats especials). S’ha d’assenyalar que la sisena hora es manté als centres privats. Així, aquesta eliminació busca directament potenciar la xarxa privada, presentant-la com la garant de la qualitat educativa. I és que aquells estudiants que tenen sisena hora, en còmput total d’hores lectives, fan un curs més que els que no la tenen. De fet, aquesta retallada afectarà directament a les classes de reforç, les activitats lectives i la mateixa jornada lectiva.

L’aturada a les inversions comportarà mantenir i fins i tot augmentar el nombre de barracons. El curs passat va ser l’any rècord en barracons (1.057). Per acabar amb aquesta xacra, Catalunya necessita 108 escoles i instituts. En canvi, el govern paralitza la construcció del col•legis i instituts planificats.

Les condicions laborals del professorat es deterioren encara més. Ja veníem d’un descens de 1.300 professors l’any passat i per a aquest curs s’augmenta en una hora la dedicació a l’aula del professor en detriment del temps per a la preparació de les classes. No s’ha d’oblidar que el conseller d’Economia ja ha amenaçat als funcionaris catalans amb un nou atac a les seves condicions laborals: guanyar menys o treballar més.

Pel que fa a la Formació Professional, el govern segueix estudiant la possibilitat d’establir taxes acadèmiques al grau superior per elititzar l’accés. A més a més, les últimes declaracions del conseller d’Empresa, Francesc Xavier Mena, van en la línia de subordinar per complet la FP als interessos dels empresaris: “S’integraran tots els serveis de FP i seran les empreses les que seleccionaran els continguts, en funció del que necessitin”. “No ho decideixen els professors. A més a més, es combinarà la formació a l’aula i el taller”. És a dir, limitar els aspectes formatius de la FP i orientar-la encara més a convertir-la en una font de mà d’obra barata per als empresaris.

Universitat

L’atac a universitat és més cínic encara, perquè fa ben poc els estudiants vam patir una campanya de propaganda en defensa dels plans de Bolonya, on es prometia molt per millorar la universitat pública. En canvi, ens trobem amb una retallada pressupostària del 16% de mitjana (en algunes universitats la retallada és de fins el 22%), amb la mateixa filosofia que a les escoles i els instituts: que cada universitat s’espavili pel seu compte. Aquesta retallada és un retrocés als nivells inversors de 2006. Representarà acomiadar al 5% del personal docent. A més a més, ja s’ha anunciat que la meitat de les places de les 2.500 jubilacions de professors dels propers 10 anys no es cobriran.

Però juntament amb la retallada pressupostària, el govern ha aprovat una pujada històrica de les taxes universitàries, el 7,6%, que representarà als estudiants un increment d’entre 64 i 100 euros a les seves matrícules. Però, a més a més, també se suma la pujada de l’IPC (3,6%) a les taxes de matrícula i de l’expedient acadèmic. Amb aquests preus, matricular-se a un grau pot arribar als 1.422 euros. És un clar pas en l’elitització de la universitat pública. En aquesta línia, la multa als repetidors de tercera convocatòria, que abans es multiplicava per 1’8, ara passarà a multiplicar-se per 3. També es retallaran per a aquest curs el 10% de l’oferta de màsters i per al curs vinent un 20%.

Drets democràtics

A més de les retallades econòmiques, l’educació pública està en el punt de mira també en el terreny dels drets democràtics. En general hi ha una campanya contra els immigrants, la punta de llança de la qual és l’alcalde de Salt, que parla clarament d’establir quotes d’immigrants i distribuir-los per les diferents localitats com si es tractessin d’objectes molestos. Amb les lleis òmnibus –amb el suport del PSC- s’estableix el mínim de 6 mesos d’empadronament per a rebre assistència sanitària. Aquest punt es podria estendre també a l’educació.

La LEC a més obria les portes a la figura del director-dictador, juntament amb una recopilació de retallades als drets democràtics. En aquesta línia, una escola pública de l’Hospitalet ha aprovat l’ús d’uniformes per als alumnes, “per a millorar la imatge del centre”. La conselleria d’Educació vol estendre aquesta pràctica a tots els centres públics.

Però un altre aspecte que amenaça a l’educació pública a Catalunya com una espasa de Dàmocles són les tres sentències del Tribunal Suprem que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular del sistema educatiu. El PP i la dreta espanyolista s’estan recolzant en aquestes sentències per mirar d’introduir la segregació lingüística a les aules. Però CiU, que s’autoerigeix en defensor dels drets democràtics de Catalunya, a l’hora de la veritat està demostrant que les seves proclames no són més que demagògia: l’apartat de Cultura, on s’inclouen les polítiques de suport al català, ha patit una retallada del 15,6%. Els cursos gratuïts de català per a adults també han patit la tisorada, així com les aules d’acollida, on es potenciava precisament l’aprenentatge lingüístic, ja el curs passat havien començat a ser reduïdes.

Els sindicats han de convocar!

El govern està emprant el “dividir per vèncer”, les retallades són per escola, per institut, per facultat. La seva concreció l’ha de discutir el propi centre, jugant a enfrontar a la comunitat educativa per sembrar la discòrdia. I davant d’aquesta situació, els sindicats no han plantejat fins ara cap resposta contundent que unifiqui les lluites. Els companys de sanitat estan patint el mateix problema: els treballadors de cada hospital estan lluitant des de l’abril. En canvi, després de la multitudinària manifestació del 14 de maig, els sindicats no han donat cap orientació a la mobilització.

No es tracta de negociar hospital a hospital, escola a escola, amb un govern que s’està caracteritzant per no escoltar. Mirar de convèncer a CiU que la retallada no sigui “tan dràstica” no només és una pèrdua de temps, sinó que és un error. És que potser som els treballadors i els estudiants els responsables de l’endeutament de la Generalitat? Els diners s’han emprat en subvencionar els grans empresaris i els banquers, a pagar el deute acumulat amb els especuladors i els financers. Ja no es tracta només que Artur Mas s’hagi atrevit a plantejar retallades mentre elimina l’impost de successions... és que darrera les retallades no hi ha una altra cosa que un transvasament fabulós de diners públics, de salari social, a mans dels grans empresaris. Tot el pla en la línia de fomentar el negoci de l’educació i la sanitat privades.

En aquesta línia, és vergonyosa l’actitud dels diputats del PSC que proposaven que la retallada a universitat, en comptes del 16% fos d’un 10%. Aquesta és tota la seva alternativa? El seu suport a CiU a les lleis òmnibus respon a la pregunta.

Els sindicats s’haurien de plantar enfront de les retallades, rebutjar-les de manera contundent i proposar un pla de lluita que comencés al setembre, amb assemblees, vagues i mobilitzacions. A Madrid, per exemple, molts mestres estan proposant que no es comenci el curs, que es faci una vaga indefinida a l’ensenyament públic. El 15M demostra que hi ha força i voluntat de lluita. És més necessari que mai l’organització d’una gran vaga general que unifiqui la resposta de la sanitat, l’educació i els altres atacs que estem patint.

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Solidaritat internacional i estatal amb la Vaga del 26 d'Abril


Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB

Segueix-nos