La carrera de Medicina sempre s’ha caracteritzat per ser una d’aquelles carreres on les traves acadèmiques i socials s’han mostrat de manera més cruenta en frenar la formació dels fills dels treballadors. A més de comptar amb una de les notes de tall més altes de totes les facultats, l’elevat grau de formació que requereix la carrera obliga a l’estudiant a dedicar sis anys de la seva vida a l’estudi universitari. A això s’ha de sumar l’elevat preu de les matricules, horaris incompatibles amb qualsevol treball i el desorbitat preu dels llibres, dels quals clarament hi ha mancança a les biblioteques. Que la nota d’accés sigui tan elevada no respon a la falta de demanda de metges, sinó que és resultat de la continua estratègia de la burgesia per devaluar el servei públic duent a terme polítiques de privatització i falta d’inversió en infraestructures, material i formació de professionals. Algunes organitzacions, amb interessos corporatius, defensen que el problema és que els metges estan mal distribuïts. Això no té res a veure amb la realitat als barris obrers i amb les condicions laborals dels metges, sobretot els residents, que realitzen jornades laborals interminables (més de 60 hores amb guàrdies de 24 incloses) alhora que cobren salaris de mileurista. L’any passat, el propi Ministerio de Sanidad va haver de reconèixer que en els pròxims anys la sanitat comptarà amb un dèficit de 25.000 metges.
Un cop acabada la carrera, l’estudiant compta amb al voltant de 8 mesos per preparar-se l’examen MIR. Aquest últim any, en el qual s’ha d’estudiar el temari de 6 anys, és un trava més per l’accés a la pràctica de la medicina per part dels fills dels treballadors. Estudiar tot el temari en un temps tan limitat implica que gairebé el 100 % dels estudiants necessitin pagar una acadèmia privada, ja que no existeix cap tipus de d’acadèmies públiques, per sistematitzar l’estudi i ser guiats. L’estudiant que no pugui pagar-se aquestes costoses acadèmies i opti, ja que no té més remei, a estudiar-se el temari per lliure, de ben segur que partirà en condicions d’inferioritat.
Per si això no fos poc, recentment s’ha plantejat una reforma del MIR que ataca encara més les condicions d’estudi i laborals dels futurs metges. Per començar, es pretén reduir els mesos d’estudi per preparar-se l’examen MIR, mesura que des de un punt de vist pedagògic és clarament perjudicial.
L’eix principal de la reforma és l’estructuració de la residència en dos períodes, un de més general i un altre de més específic. S’ha recolzat aquest nou sistema d’organització amb l’excusa de donar una formació més amplia i facilitar el canvi d’especialitat. Alhora de la veritat, aquests arguments, de la mateixa manera que va succeir amb els plans de Bolonya en quant a la mobilitat per europea, no són res més que l’excusa d’una reforma salvatge. Però tot i així, ni aquests arguments es sostenen, ja que per canviar d’especialitat hauràs de renunciar a la teva plaça.
Amb el nou sistema la residència al estar dividida en dues etapes passaria a significar 5 anys de formació front els 4 actuals. Això clarament suposarà tenir als residents un any més treballant igual que qualsevol metge però cobrant menys i fent més hores.
La primera etapa correspondrà a una formació troncal (amb cinc opcions), a la qual s’accedirà amb el mateix sistema de nota que l’actual, i en la segona el resident escollirà una especialitat inclosa en la troncalitat que hagi realitzat i que ofereixi la UDT (centre o conjunt de centres en els quals treballi). Durant els dos anys de troncalitat el resident haurà de fer un examen anual a més d’avaluacions “qualitatives” realitzades pel tutor o comitè d’avaluació de la UDT. A més un cop finalitzat el segon any haurà de fer un examen estatal comú a la seva troncalitat. De totes aquestes avaluacions obtindrà una nota per escollir especialitat: 40% MIR, 30% exàmens anuals i avaluacions qualitatives i 30% proba estatal del tronc. Totes aquestes avaluacions el que faran serà devaluar el títol universitari, que pràcticament serà inútil per escollir l’especialitat, i sotmetre al resident a una situació d’estrès insuportable ja que haurà de compaginar la feina (amb una jornada més extensa que qualsevol altre metge), la vida familiar o de parella i l’estudi per exàmens que podran ser encara més durs que l’actual MIR. Tot això, fins els 29 anys.
A més, amb la introducció de l’avaluació qualitativa, es dona peu a la possibilitat de que hi hagi, i ben segur de que n’hi haurà, tot tipus de favoritismes alhora d’atorgar la nota, on segur que comptarà com li caiguis al tutor i entraran en joc qüestions de classe social com el fet de que fills de metges es vegin afavorits i la repressió sindical. Aquest sistema serà una eina més per expulsar de la Medicina aquells residents que des d’un principi es posicionin defensant la sanitat pública i denunciant les condicions d’explotació laboral que existeixen entre els metges més joves. En aquesta línea, el Ministerio ha plantejat la possibilitat de que en el 1r any de residència et puguin expulsar si “demostres” falta d’aprofitament i insuficiències en l’aprenentatge. A més, si acabes el segon any amb una puntuació negativa (en les corresponents avaluacions) el teu contracte de formació serà rescindit i et faran fora de l’hospital. No s’ha explicat que succeirà amb els residents que després de 9 anys dedicats a l’estudi de la medicina siguin expulsats.
L’alternativa del Sindicat d’Estudiants és:
• Un setè any de formació (per preparar-te l’examen MIR) reconegut i es pugui realitzar en acadèmies públiques on s’asseguri una dotació de professorat i material per preparar l’examen en les millors condicions.
• Un jornada laboral en acabar els estudis no superior a les 40 hores setmanals i un salari igual a la resta de professionals de la Medicina.
• La supressió de la reforma MIR.
• Increment de tots els professionals sanitaris a la sanitat pública així com la incorporació massiva d’odontòlegs i podòlegs.
• Increment de la inversió en sanitat. No a la privatització dels serveis públics.