La lluita en defensa de l’educació pública continua

El Departament d’Educació porta a judici al Sindicat d’Estudiants per criminalitzar la lluita estudiantil contra la LEC i contra Bolonya
 
http://www.sindicatdestudiants.net//images/stories/serveiodre.jpg
La lluita dels estudiants contra la privatització de l’educació continua. El curs passat milers d’estudiants i professors vam sortir al carrer contra la LEC i contra el Pla Bolonya (22 d’octubre, 13 de novembre i 19 de març). Tot i això el govern del PSOE i el tripartit han imposat els plans de privatització. El Pla Bolonya s’ha aplicat aquest inici de curs a correcuita, i la LEC es va aprovar a finals de curs.

 La repressió i la criminalització ha sigut la resposta de l’Administració contra aquells que lluitem. Durant les vagues d’estudiants i professors, ens acusaven a nosaltres dels problemes de l’educació (els alumnes no volen estudiar, els professors no treballen suficient, els pares no atenen als fills, etc.) quan aquestes deficiències sòn conseqüència de la política educativa del govern, i s’agreujaran amb la LEC. En el mes de març vam veure la repressió brutal durant el desallotjament de la tancada a la UB contra Bolonya, que va resultar amb desenes de ferits. Més recentment hem vist com la repressió no és solsament contra els estudiants, en la càrrega policial salvatge contra una mobilització de jornalers a Andalusia organitzada pel SOC (Sindicato de Obreros del Campo), on hi va haver 11 detinguts pendents de judici.

Un judici farsa instigat pel Departament d’Educació contra el Sindicat d’Estudiants condemna a dos comanys!

En aquest context es situa l’atac directe contra el Sindicat d’Estudiants per part del Departament d’Educació, que ha impulsat un judici contra dos dirigents del SE sota la falsa acusació d’agredir a Damian Montes, director del IES Consell de Cent, a Barcelona.

La realitat dels fets, que coneixen els estudiants i professors del centre, és que quan els dos companys del SE van anar per enèssima vegada a demanar permís per realitzar una assemblea per informar de la vaga del 19 de març, va ser el director del centre qui de males maneres i a empentes va fer fora als companys. I després va cridar a la policía i va interposar una denúncia amb falsa acusació contra els companys! En el judici el director va comptar amb un advocat de la Generalitat demanant multes astronómiques i una ordre d’allunyament!, i el recolzament del Departament d’Educació i de la reaccionaria Axia (associació de directors d’instituts). El director i els seus testimonis van mentir descaradament, fins i tot contradient la versió policial, encara que el jutge no va deixar que això constès, impedint la declaració del mosso d’esquadra.

El més greu és que la sentència del judici ha donat la raó al director del IES Consell de Cent, condemnant als companys del Sindicat d’Estudiants a pagar multes molt elevades, i el més escandalòs, ha imposat una ordre de sis mesos d’allunyament dels dos companys del SE respecte al director i l’institut! Els estudiants lluitem, juntament amb els professors, contra la LEC i en defensa de l’escola pública. La reacció del Departament d’Educació i la dreta educativa, recolzant-se amb la denúncia calumniosa i mentidera del director repressor d’un institut, i la justícia, és reprimir al Sindicat d’Estudiants, acusant-nos de ser gent violenta, barrejant la qüestió de la violència a les aules amb els drets democràtics dels alumnes, per a negar-nos els nostres drets. Això no és un cas personal o individual, sinó un cas de judici farsa per reprimir al Sindicat d’Estudiants, limitant l’accés de les organitzacions d’estudiants als instituts públics. Hem d’aturar aquest atropellament.

La LEC i Bolonya tiren endavant: els atacs es concreten

Les contrarreformes educatives han estat aprovades i ara els atacs es concretaran. En els instituts i escoles l’aplicació de la LEC comportarà una dràstica retallada en els recursos destinats als centres públics i un augment dels diners destinats a la concertada, una disminució del nombre de professors i per tant una massificació de les aules, la implantació d’un règim antidemocràtic identificat en la figura del director-dictador.

A la Universitat pública la entrada en vigor del Pla Bolonya ja està deixant les seves primeres empremtes. El Govern de Zapatero es va omplir la boca dient que els nous plans d’estudi significarien una millora de la universitat pública però res més allunyat de la realitat. La xifra de becats continua sent menys de la meitat que a la UE, no existeix un pla d’inversió de millora en les infraestructures universitàries, existeixen casos de facultats on els alumnes fan classe en barracons, les taxes han pujat al voltant de 200 o 300 euros en la majoria de carreres, en el pas a grau milers d’alumnes estan tenint tot tipus de problemes burocràtics per una falta absoluta de planificació per part de les facultats, fent perdre un temps molt apreciat  del que aquells estudiants que treballen no disposen, etc.

Tal i com nosaltres vam explicar, això respon a una clara estratègia dels grans empresaris i banquers per reduir dràsticament el nombre de llicenciats, expulsant als fills dels obrers de la universitat. Des del seu punt de vista, sobren llicenciats ja que el futur que preparen pels joves és la precarietat o l’atur. Però des del punt de vista de les necessitats socials (falten metges, professors, infermeres, enginyers, assistents socials,...) és necessari defensar la universitat pública.

Un marc de crisis del capitalisme

La lluita en defensa de l’educació pública és la mateixa que la lluita en defensa dels llocs de treball i contra els acomiadaments. És la lluita per a que no siguin els treballadors i les seves famílies qui pagui els plats trencats de la crisi econòmica.

Després de dos anys de crisi econòmica, la situació no sembla que vagi a millorar sinò ben bé al contrari. Els plans de la patronal, després de fer que l’atur passi a gairebé cinc milions d’aturats, sòn una reforma laboral per abaratir l’acomiadament (per continuar amb la sagnant pèrdua de llocs de treball), empitjorar les condicions salarials i laborals, una retallada brusca de les despeses socials, i que els diners públics continuin rajant cap a les grans empreses i bancs. És a dir, un pla d’atacs salvatge a les condicions de vida dels treballadors.

El govern del PSOE diu (fins ara) que s’oposa als plans de reforma laboral de la patronal. Però això és insuficient, ja que mentrestant el que fan es dur a terme plans de privatització de l’educació pública, estan acceptant els plans d’acomiadaments a les empreses (els EREs) i continuen els regals milionaris als banquers. Ara estan parlant de pujar els impostos, i tot i que diuen que ho pagaran les rentes altes, en realitat estan parlant de pujar l’IVA, impost que afecta especialment als joves i treballadors. El que hauria de fer el PSOE i el tripartit és aplicar una genuina política d’esquerres, en defensa dels serveis públics i els llocs de treball.

Contra la crisi del capitalisme, una alternativa revolucionaria

El capitalisme està mostrant el seu veritable rostre. Un sistema que és incapaç d’oferir res a la humanitat, on més de mil milions de persones passen gana, on la riquesa es destina a l’especulació i no a invertir en el sector productiu per tal de cobrir les necessitats socials existents, on les guerres imperialistes per la conquesta dels mercats maten centenes de milers de civils cada any, etc. La realitat oferta pel capitalisme, més enllà de la propaganda oficial, és ben coneguda per part de la classe treballadora arreu del món. És tal la impunitat amb la que actuen els governs i les multinacionals que davant una crisi econòmica en la que ja s’han regalat a la banca entre 12 i 20 billons de dòlars de diners públics, que la pròpia ONU va arribar a afirmar que amb menys de l’1% invertit per salvar la banca i les multinacionals es podria acabar amb la gana al món.

El capitalisme està demostrant que no serveix. L’alternativa al capitalisme que defensa el Sindicat d’Estudiants és la transformació revolucionaria de la societat, i va ser defensada fa molt temps per Marx i Engels al Manifest Comunista, un petit llibre que explica com a través de l'expropiació dels mitjans de producció, que ara estan en mans privades, posant-los a disposició de la majoria de la societat sota el control dels treballadors, que són qui realment creen la riquesa, es podrien satisfer les necessitats socials, elevar els nivells de vida i garantir ràpidament els drets més elementals com  l'habitatge i treball dignes. Aquest és l'únic programa que pot garantir la pau i benestar per al conjunt de la humanitat. Si hi estàs d’acord, uneix-te i lluita amb nosaltres!

Prou muntatges repressió contra el Sindicat d’Estudiants!
Absolució dels companys imputats, Iban S i Aniol S!
En defensa de l’educació pública!
Per un futur digne per a la joventut!

Afilia’t al Sindicat d’Estudiants

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Solidaritat internacional i estatal amb la Vaga del 26 d'Abril


Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB

Segueix-nos