JA N'HI HA PROU DE REPRESSIÓ!  
SOLIDARITAT AMB EL SINDICAT D'ESTUDIANTS!
ABSOLUCIÓ PER L'ANIOL I L'IBAN!
 
http://www.sindicatdestudiants.net//images/stories/maragalldim.jpgEl passat 20 de maig va tenir lloc un judici contra el Sindicat d'Estudiants orquestrat pel Departament d'Educació amb la col·laboració de la Associació de Directors dels Instituts Públics (AXIA) i en concret el director de l'IES Consell de Cent, Damián Montes. El Departament prepara una campanya per en la pràctica evitar les reivindicacions sindicals dels estudiants en els instituts i els seus drets democràtics i ho fa de la manera més verinosa: tracta d'utilitzar el rebuig a la violència escolar com a eina contra aquestes reivindicacions.

 

Descarrega't i envia la resolució de protesta

descarrega't el panflet del Sindicat d'Estudiants en pdf

Què va passar?

El director del Consell de Cent va denunciar a dos companys del Sindicat d'Estudiants, Aniol Santo, secretari general del Sindicat d'Estudiants de Catalunya i Iban Sadaba membre de la executiva local del Sindicat d'Estudiants a Barcelona. Segons el director, els dos companys el van empentar i el van insultar. Després de la suposada agressió el Sr. Montes va demanar una baixa per depressió. En el judici, el director va arribar a manifestar que tenia por de l'Aniol i l'Iban i que la seva baixa per depressió era resultat directe de la suposada agressió.

Els dos companys, que han militat en el Sindicat d'Estudiants des de fa molts anys i que mai havien estat acusats d'agressions, realment van anar al Consell de Cent per organitzar una assemblea d'estudiants per informar de la convocatòria de vaga de professors i estudiants del 19 de març. El director es va negar reiteradament i finalment va trucar als Mossos per fer fora de l'institut als companys. Per suposat, no va haver-hi cap agressió, en tot cas va ser el director qui va vulnerar la llei impedint un dret democràtic bàsic com el dret a reunió dels estudiants.

El judici va ser un vertader despropòsit: Damián Montes comptava amb un advocat de la Generalitat, demostrant que darrere de la denuncia estava la mà del Departament d'Educació. El jutge no va tenir cap problema en tallar als companys quan aquests explicaven el que va succeir. Va recomanar a l'advocat de la Generalitat que també denunciés als companys per atemptat contra l'autoritat. Fins i tot el jutge no va permetre testificar al Mosso d'Esquadra que havia aixecat acta de la denuncia, el que és escandalós tenint en compte que el que va dir el director i els seus dos testimonis, es contradiu amb el que li va dir als agents el dia de la denúncia. Per més vergonya, en el judici va testificar a favor del director un professor que no estava present en el moment dels fets. Per suposat per el jutge era irrellevant el que els companys anessin al centre per organitzar una assemblea d'estudiants i per informar d'una vaga legalment convocada. El fiscal va demanar una multa a cada company de 210 euros, però l'advocat de la Generalitat va exigir més de mil euros a cada un i una ordre d'allunyament.  El Departament vol utilitzar aquest cas per donar un escarment i llençar una ofensiva contra el Sindicat d'Estudiants i els drets democràtics dels estudiants!

El Govern tem a la joventut
El Sindicat d'Estudiants i la lluita contra la LEC

No es la primera vegada que el govern recorre a la repressió per lluitar contra els estudiants. El cas més evident va ser quan per tractar de finalitzar la lluita contra els plans de Bolonya es va llençar als Mossos d'Esquadra a carregar salvatgement contra els estudiants, colpejant de pas a persones grans i nens.  Aquests son els democràtics mètodes del Tripartit d'esquerres!

Però no va ser l'únic cas. En octubre de 2006 el Govern ens va il·legalitzar una manifestació a Barcelona en defensa de l'educació pública al·legant que era període electoral. Aquesta decisió va ser tan escandalosa que aquest any el Tribunal Constitucional va reconèixer que havia estat una decisió injusta i il·legal. Va ser un cop dur per el Govern. No es una casualitat que ara tractin de venjar-se.

No obstant el punt clau es el paper que la joventut està jugant en les mobilitzacions contra la política del Departament. El Sindicat d'Estudiants va ser un dels impulsors de la vaga i manifestació del 14 de febrer de 2008 contra la LEC. L'èxit de la convocatòria va posar contra les cordes al Conseller Maragall però els dirigents sindicals del professorat no van continuar la lluita. No obstant el Sindicat d'Estudiants va proposar un pla de lluita per la tardor de 2008 amb dues dates: 22 d'octubre i 13 de novembre. USTEC, CGT y ASPEPC es van sumar a la segona convocatòria. L'èxit del 13 de novembre va donar un impuls a la lluita ajudant a convocar una nova mobilització de tots els sindicats del professorat i de les organitzacions estudiantils el passat 19 de març, la vaga que tractàvem d'organitzar al Consell de Cent.
 
El Sindicat d'Estudiants sempre s'ha caracteritzat per apostar per continuar i intensificar la lluita contra la privatització de l'educació pública Per exemple després del 19 de març van plantejar públicament que la lluita no podia deixar-se per l'estiu, assenyalant la necessitat d'un pla de lluita elaborat de manera democràtica a través d'assemblees conjuntes de professors i estudiants, implicant als pares d'estudiants, i coordinant les assemblees mitjançant comitès de lluita. Aquest pla de lluita tenia que contemplar una nova vaga al maig i la unificació de totes les lluites en defensa de l'educació pública arreu de l'Estat. Els nostres plantejaments sempre han suposat un contratemps pels plans de Govern de frenar la lluita contra la LEC sense fer cap concessió seria als sindicats.

Però el temor del Govern va més enllà de la pròpia LEC. Son conscients de que en la situació social que està creant la crisis econòmica, la joventut pot jugar un paper de motor de la lluita obrera com ja ha succeït en d'altres ocasiones i en d'altres països. Per això, tot el que avui pugui ajudar a criminalitzar a la joventut i les seves organitzacions serà utilitzat pel Govern per evitar futures explosions socials. Amb aquest atacs, el Govern demostra que té por de la joventut i del que les lluites de joves i estudiants puguin provocar.

Drets democràtics vs. violència a les aules?

El Sindicat d'Estudiants sempre ha rebutjat els casos que s’han donat de violència a les aules o d'agressions d'estudiants entre ells o d'estudiants a professors. Sempre hem senyalat que la principal víctima d'aquest casos son els propis estudiants. Però també hem explicat que, en primer lloc, el tema es magnificava pels mitjans de comunicació i instrumentalitzava per la dreta per tractar d'atacar a l'educació pública. En qualsevol cas, es inevitable que a l'escola es reflecteixin els problemes socials que hi ha als barris. Només es pot lluitar contra això, dintre de les aules, amb més inversió i més professionals, i fora dels centres, amb mesures socials contra l'atur, l'exclusió, etc.. Amb l'actual augment de l'atur i totes les lacres que comporta es inevitable que a curt termini puguem trobar-nos amb més problemes de convivència. Per tot això és encara més vergonyós que el Departament tracti d'utilitzar la violència escolar com a eina contra el Sindicat d'Estudiants. Es un insult als professors, pares i estudiants que realment han patit algun problema de violència.

La LEC, com feia en el seu dia la LOCE del PP aposta per la repressió i per acabar amb els drets democràtics de la comunitat educativa.  Sembla més una llei de CiU, més que del Tripartit! No es d'estranyar que en les qüestions fonamentals Artur Mas la recolzi. La figura del director-dictador-gestor que introdueix la llei lluny de millorar la convivència en el centre el que provocarà és una major confrontació, per un banda entre pares i estudiants contra els professors, però per l'altra també entre els propis professors.  Divideix i venceràs! Lluny d'introduir millores, el que la LEC preparar es un deteriorament de l'educació pública i la creació d'una doble xarxa: una xarxa per l'èlit que s'ho pugui permetre - a través de la privada-concertada - i una educació pública-ghetto on s'acumulin els problemes socials sense cap solució. Alguns centres públics del centre de Barcelona ja apunten cap on van els trets. Davant d'aquesta perspectiva, els drets democràtics sobren.  Dret a vaga?  A assemblea en hora lectiva?  A que el Consell Escolar pugui prendre decisions que afectin al centre? Res d'això.

El Sindicat d'Estudiants no permetrà cap atac als nostres drets democràtics. Hem iniciat una campanya estatal de solidaritat per denunciar al Departament i defensar els nostres companys.

Solidaritat amb els represaliats

Fem una crida a pares, professors i estudiants per que col·laborin amb la campanya de solidaritat amb els companys Iban i Aniol i en defensa de l'educació pública i democràtica.