El passat dimecres 4 de Novembre, milers d’estudiants van prendre els carrers de Londres en defensa d’una educació pública de qualitat, demanant l’eliminació de les taxes universitàries i la recuperació de les ajudes als estudiants amb menys recursos econòmics. La manifestació va ser convocada pel NCAFC (Campanya Nacional Contra les Retallades i les Taxes Educatives) i els càntics i pancartes per protestar contra les retallades realitzades al sector de l’educació pública com “Beques sí! Deute, no!”, “La nostra educació no està en venda” o “Educació lliure i gratuïta: ni barreres, ni fronteres ni comerç”, es van apoderar dels carrers de la capital anglesa un any més, seguint amb les reivindicacions de les recents mobilitzacions contra la austeritat el 20 de Juliol a Londres i el 4 d’Octubre a Manchester.
Un sistema de préstecs perquè només estudiïn els rics
Tots recordem les demagògiques declaracions del Partit Popular lloant el sistema educatiu anglès i nord-americà, explicant que el Decret 3+2 volia aconseguir semblar-se al model d’educació d’aquests països i ja vam assenyalar què suposaria pels estudiants de famílies treballadores: costos inassolibles i la expulsió de les aules dels estudiants amb menys recursos econòmics.
Al 1999, el Govern laborista de Tony Blair va introduir el pagament d’aranzels universitaris i totes les universitats havien de cobrar 2.000 lliures al principi de cada any escolar a cada estudiant. El cost es va triplicar al 2010 amb David Cameron al govern i va modificar el sistema d’ajudes per reduir-les o directament eliminant-les, apostant per un sistema de préstecs que conduïa cap a l’endeutament dels estudiants. Mentre els governants s’omplen la boca de “democràcia” i “d’educació per tothom”, sabem que l’únic que defensen són els interessos de la banca i els grans empresaris. No és casualitat que una de les mobilitzacions més potents i nombroses dels últims anys i, sense cap mena de dubte, la més gran durant els mandats de Cameron (250.000 persones a Londres al 2010), coincidís amb la tisorada a les ajudes educatives. L’educació és un dret, no un negoci! Volen que només una minoria de privilegiats puguin pagar-se els estudis perquè són els únics que tenen garantit un bon lloc de treball. Un bon exemple del futur que ens depara si no trenquem amb aquest sistema que intenta treure benefici fins i tot dels drets més bàsics, són els contractes de “zero hores” que tant s’han estès per Gran Bretanya, una infame modalitat per la qual un treballador que és contractat per una empresa ha d’estar 24 hores al dia disponible per incorporar-se al lloc de treball en qualsevol moment i per un temps indeterminat, generalment unes poques hores, cobrant en funció de les hores treballades. Segons dades oficials, es calcula que aproximadament 700.000 persones sobreviuen amb aquest tipus de contracte.
Jeremy Corbyn recolza la mobilització estudiantil
El líder del partit laborista Jeremy Corbyn (que va arrasar amb un 59,5% dels vots a les eleccions primàries del partit) va recolzar la protesta estudiantil de dimecres, enviant un missatge d’ànim als estudiants, reiterant la seva promesa d’abolir el pagament de les matrícules universitàries si arriba a governar i encoratjant–los a seguir protestant i de fer campanya per la justícia.
Després de les eleccions britàniques del 7 de Maig i al conèixer la victòria de David Cameron, vam escoltar per tots els grans mitjans de comunicació que la població anglesa havia expressat un conservador vot a la dreta. Mentida! És clar que mobilitzacions com la del dia 4 a Londres expressen la polarització social que està patint el país, Europa i el món sencer. El nou govern de Cameron ha donat peu a un esclat de la lluita amb més força, i el procés protagonitzat per Corbyn s’engloba dins del gir a l’esquerra de la societat.
La lluita ha de continuar!
El NCAFC va sorgir arrel de la lluita estudiantil del 2010 i exigeix l’accés gratuït a l’educació superior per tothom. La lluita universitària no acaba aquí: s’ha fet una crida a tots els estudiants a realitzar mesures d’acció contra les retallades a les beques de manutenció i plans de recolzament als estudiants i es planteja continuar la lluita amb noves mobilitzacions al Febrer.
Des del Sindicat d’Estudiants recolzem als estudiants britànics, que estan lluitant pel mateix pel qual a l’Estat espanyol els estudiants hem dut a terme 20 vagues generals: la defensa d’una educació pública de qualitat i que no només els fills dels rics puguin estudiar.
Per una educació pública de qualitat!
La lluita serveix, la lluita segueix!