• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6

“La misogínia de Trump és una amenaça per a milions de dones treballadores”

Avui hem viscut una de les majors celebracions del Dia Internacional de la Dona. A més de 50 països de tot el món, les dones estan als carrers, reunint-se i anant a la vaga. Moltes d’elles estan protestant també contra Donald Trump, perquè aquest misogin i el seu vil programa de dretes no és només una amenaça per les dones dels Estats Units, sinó també per milions de dones treballadores de tot el món. 

Encara que les protestes d’avui han estat molt més petites que les immenses Marxes de Dones de fa sis setmanes –el major dia de protesta a la història dels EUA-, avui també és un dia històric. La Vaga de Dones ha posat sobre la taula la qüestió del poder, del nostre poder com a dones treballadores.  Les escoles s’han tancat a diferents ciutats i, a tot el país, milers de dones amb valentia s’han agafat el dia lliure, han trucat per dir que estaven malaltes o han marxat més d’hora de la feina. 

Nosaltres, com a dones, hem iniciat una discussió crucial sobre què és el que realment es necessita per derrotar a Donald Trump. I el que es necessita és l’enorme potencial del poder d’acció de la vaga, per colpejar a Trump i als seus multimilionaris defensors allà on fa mal: acabant amb el seus beneficis! Però, per fer això, necessitem estar millor organitzats. I necessitem construir el moviment a una escala més elevada. 

Germanes i germans, com Sarah ha dit, el Dia de la Dona va ser originalment anomenat “Dia Internacional de les Dones Treballadores”. Va començar a aquest país, als Estats Units, fa un segle. I no anava sobre flors o xocolatines. 

Anava sobre l’aixecament de les dones treballadores en contra de la seva explotació als llocs de feina, pel dret al vot i per drets civils complets, en contra de l’assetjament sexual, pel dret a prendre decisions sobre els seus propis cossos, i pel dret a igual salari per la mateixa feina.

 I anava sobre el capitalisme. Perquè no només Donald Trump és misogin i racista. El sistema capitalista és profundament opressiu per naturalesa: té el sexisme, la violència sexual i el racisme escrit al seu ADN. El capitalisme es basa es la brutal explotació de la dona i altres grups oprimits per dividir i debilitar a la classe treballadora.

Fa cent anys, la Revolució Russa va començar en el Dia Internacional de la Dona Treballadora. A Petrograd, milers de dones van anar a la vaga, van liderar marxes, van anar a les fàbriques a fer una crida als altres treballadors a deixar les seves eines. I van començar un procés que va conduir al enderrocament del capitalisme per primera vegada al món, i la creació del primer estat obrer: un govern de, per a i per treballadors. 

La Revolució Russa va ser l’esdeveniment més progressista de la història humana. Va estimular un canvi transformador a la societat, dels que no s’havien vist abans o des d’aleshores. Les dones van guanyar el dret a l’avortament legal i gratuït, el dret a vot, i igual salari per la mateixa feina que els homes. Per primera vegada, el divorci es va tornar legal i altament accessible, els serveis comunitaris com les bugaderies i les cafeteries van ser establertes per alliberar a les dones de la servitud domèstica i del patriarcat.  

Moltes de les victòries de la revolució es van perdre sota la contrarevolució estalinista i l’aixecament de la burocràcia, però això no canvia la importància històrica del que va ser guanyat per les dones, per tota la classe treballadors i els socialistes a Rússia fa un segle. Aquestes millores que no han estat guanyades, ni tan sols als països més “progressistes”, sota el capitalisme avui en dia.

Però aquestes victòries no van ser un accident. Elles van mostrar la connexió entre el capitalisme i l’opressió de la dona. I la necessitat de les dones, de tota la gent oprimida, d’unir-nos, d’utilitzar el nostre poder social com a classe per derrocar aquest sistema i construir un altre tipus de societat. 

Avui, estem veient el naixement d’un nou moviment de dones.

Moltes de nosaltres veiem a Donald Trump com algú intolerable.

Hem entrat en un nou període de radicalització de les dones joves i de les dones treballadores que cada vegada més reconeixen que la poderosa acció col·lectiva, la desobediència civil i l’acció de vagues massives és el que necessitem per parar a Trump i a la seva classe multimilionària. 

Com altres han comentat, aquesta setmana els Republicans han anunciat l’Affordable Care Act (Llei de Cura de Salut a Baix Preu). Al mateix temps, han anunciat atacs a la Planificació Familiar.

Però la meva pregunta és, per què hauria la gent de l’estat de Washington ser ostatges de Trump i el seu gabinet multimilionari? Per què la legislatura estatl i el governador no imposen impostos als rics i financen un sistema de pagador únic a l’Estat de Washington? Un sistema d’aquest tipus garantiria un accés assequible a la sanitat a totes les dones, a la comunitat trans, a totes les persones. 

Califòrnia ja ha començar a parlar sobre això. Imagineu si Washington, Oregon i Califòrnia posessin impostos als rics i formessin el sistema de pagador únic, així tindríem una atenció a la salut d’un sol pagador a tota la Costa Oest.

Però, sabeu què? No estic esperant que el Partit Demòcrata mostri cap tipus de lideratge en aquest assumpte. Necessitarem construir un poderós moviment independent als carrers i als llocs de treball per fer que això succeeixi per nosaltres mateixos.

Està bé que alguns Demòcrates escollits estiguin lluitant contra Trump, però no és suficient. Necessitem una oposició que sigui 100% contra Trump i contra la classe multimilionària, no una que estigui buscant “punts en comú” amb Trump.

No podem esperar que els polítics de l’establishment aturin a Trump.

Hem de derrocar-lo nosaltres mateixos!

Les Marxes de Dones del Gener, i els increïbles esdeveniments d’avui són un gran pas endavant pel nostre moviment. Són vitals per començar a construir una resistència radical i permanent. I hem d’anar més lluny encara. Per aprofitar plenament el poder de les dones treballadores i de la classe obrera en el seu conjunt, hem d’organitzar una vaga potent i àmplia. 

Com Leticia i Nicole han dit, el dia 1 de Maig o “Primer de Maig”, és el Dia Internacional dels Treballadors, un dia de lluites laborals històriques, però també de lluites històriques pels drets dels immigrants. 

Hem de mostrar tota la nostra solidaritat amb els immigrants i els refugiats el Primer de Maig!

Tenim la capacitat de donar un cop dur a Trump, però requerirà organització, necessitarem planificació.

La discussió dintre del moviment obrer ja està en marxa. Diferents sindicats locals ja han aprovat resolucions que recolzen la vaga del dia 1 de Maig, incloent l’Associació d’Educació de Seattle i la Federació d’Empleats de l’Estat de Washington. 

La discussió també està començant al Sindicat d’Estudiants de postgrau de la Universitat de Washington, UAW Local 4122. Volia citar a un membre del Sindicat d’Estudiants de postgrau. El seu nom és Arshiya. És una estudiant de doctorat que estudia els combustibles renovables. I és una membre orgullosa i activa del seu sindicat. Com estudiant internacional nascuda a l’Iran, Arshiya ha tractat molt de temps amb l’injust sistema d’immigració del nostre país. Fins i tot abans de les ordres executives de Trump, viatjar era tan difícil que no va poder deixar el país per assistir al funeral del seu pare. Ara, en resposta a les ordres executives de Trump, Arshiya està parlant valentament, juntament amb altres líders del seu Sindicat. T’aixecaràs amb Arshiya?

Arshiya té un missatge per vosaltres. Ella diu, “Ara, més que mai, és crític que tots els unim, els afiliem als sindicats, fem reivindicacions i ens organitzem per la justícia”. Ella diu: “No només vull fer-ho per mi, vull fer-ho per una universitat més forta, una comunitat més forta, per un món millor”.

Hem de construir tot això. Tots els que estem a sindicats hem d’anar a la vaga el Primer de Maig activament! I necessitem ser flexibles sobre què significarà pels diferents treballadors.

Però si decidim abandonar el treball abans col·lectivament, fer accions polítiques a l’hora del menjar, o una poderosa vaga i el tancament de les empreses, hem d’anar a per això amb la màxima força.

Hi ha molts treballadors que no estan a sindicats i que no podran anar formalment a la vaga, però hi ha moltes altres formes d’actuar: podem trucar i dir que estem malalts, com moltes de nosaltres hem fet avui; podem prendre’ns el dia lliure, però també podem organitzar-nos als nostres llocs de feina per sortir col·lectivament abans, o per pressionar a les empreses o a les escoles de tancar durant aquest dia. Els estudiants poden organitzar aturades, discussions durant l’esmorzar o ocupar els edificis administratius. 

Aquí a Seattle, l’alcalde Ed Murray hauria de declarar el tancament del sector públic pel Primer de Maig, permetent als treballadors de la ciutat de Seattle tenir el dia pagat i lliure; d’aquesta manera podrien sortir a les manifestacions amb els seus germans i germanes immigrants en un dia de conscienciació, en solidaritat amb els immigrants, musulmans, refugiats, dones i tots els que estem sota l’atac de Trump.

Fora dels llocs de treball també podem organitzar una massiva desobediència civil, tancar aeroports, carreteres, oficines del ICE (Servei d’Immigració i Control de Duanes), trens i altres infraestructures clau. 

L’amenaça de Trump ens mostra clarament que el que necessitem no és només accions de vaga, sinó la màxima unitat d’acció.

Necessitem estar units en solidaritat els uns amb els altres per construir un poderós i unit moviment de resistència.

I per fer això, necessitem no només estar a la resistència. També necessitem lluitar per millores reals que marquin una diferència a les vides de la gent normal i corrent, com vosaltres i com jo, i que inspiri a milers més per unir-se a la nostra lluita.

No només exigim la fi dels atacs a l’atenció reproductiva, exigim el dret a l’avortament gratuït i accessible per a totes, la cura gratuïta dels nens i el permís familiar remunerat. Exigim no només que es conservin els beneficis de la Llei de Cura de Salut a Baix Preu, sinó sanitat per tots amb el programa Medicare for All. No només defensem la legislació del “dret al treball”, sinó que exigim un salari mínim federal de 15 dòlars la hora i milions de noves feines sindicals ben remunerades mitjançant projectes d’infraestructura ecològica i projectes d’energia neta. 

No només necessitem lluitar per parar els pitjors atacs de Trump, necessitem seguir lluitant fins que el fem fora de la seva oficina. 

Però siguem clars: Tot això no té res a veure amb l’era de Trump o el seu col·lectiu de polítics. Hem d’exigir un canvi fonamental i per això, necessitem un moviment poderós i independent de les corporacions polítiques. Necessitem els nostres propis partits polítics. Necessitem un partit socialista, com un pas cap a la construcció d’un partit de treballadors de masses.

Perquè com les dones a Rússia fa un segle, no només estem lluitant per un sistema menys brutal i opressiu. Estem lluitant per un món socialista.

Solidaritat! 

 

Kshama Sawant, regidora a l’ajuntament de Seattle des del 2013, és una de les veus de l’esquerra nord-americana amb més prestigi i audiència en aquests moments. Membre de l’organització Socialist Alternative als EUA, va ser la primera socialista escollida per l’ajuntament a Seattle en més de cent anys. Socialist Alternative és la secció nord-americana del Comitè per una Internacional dels Treballadors (CIT/CWI, que compta amb organitzacions a 46 països), i està en la primera línia de la resistència contra l’administració de Donald Trump, defenent una política de classe, socialista, antiracista i internacionalista.  

Per veure el vídeo i llegir el discurs original en anglès punxa aquí

Uneix-te a Lliures i Combatives

Imatges de la jornada de vaga del 9 de Març

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

 

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE
logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB