El 20D els joves i treballadors que hem sigut protagonistes de l’enorme mobilització social durant els darrers anys hem tornat a donar un dur cop a la dreta impossibilitant-los formar govern. El PP perd el 34% del seu electorat i Ciutadans, el invent dels poders econòmics mitjançant el qual pretenien seguir governant amb la maniobra de maquillar a la dreta de tota la vida, no els ha servit per a rescatar al PP.
Aquest resultat electoral, que a es percebia en la participació massiva i entusiasta durant la campanya electoral en els mítings de Podem i Unitat Popular, no només ha reflectit la potència de la rebel·lió social que ha combatut els desnonaments, les retallades i les contrareformes del PP, sinó que també ha castigat durament als partits que s’han compromès a defensar els interessos de la banca i les grans fortunes contra les famílies treballadores: càstig pel PP, per a Ciutadans, per a Convergència i també per a la direcció del PSOE, completament divorciada de la seva base i compromesa amb la defensa dels poders econòmics que ens condemnen a la precarietat, l’atur i la pobresa.
La lluita als carrers es trasllada a les urnes
Aquests resultats són un fidel reflex d’un gir a l’esquerra en el mapa electoral amb el qual hem traslladat a les institucions el crit del 15-M, la PAH i les Marxes de la Dignitat: SÍ ES POT!, impulsant a l’esquerra que lluita especialment en les zones on va unida, com a Catalunya, Galiza i País Valencià. A Euskadi se situa com primera força i a Madrid, Nafarroa i Balears se situa com segona, i la suma de vots de Podem i UP-IU a Aragó, Canàries i Astúries així com a les principals ciutats d’Andalusia col·loquen a l’esquerra que lluita també com segona força.
Aquestes dades desemmascaren la campanya propagandística del PP amb la qual pretenen vendre una suposada victòria electoral per a justificar la formació d’un govern juntament amb Ciutadans i el PSOE. També tiren per terra l’argument de que el govern de Rajoy era immune a la pressió de la mobilització als carrers. Lluny d’aquesta afirmació interessada aquests anys han tornat a demostrar que la lluita és l’únic camí per tal d’aturar els atacs a les condicions de vida que estem patint les famílies treballadores: les lluites de Coca-Cola, Movistar, Panrico, RTVV, dels escombriaires de Madrid, de la marea blanca, la vaga educativa a Balears, les 20 vagues estudiantils a nivell estatal, la mobilització dels veïns del barri de Gamonal i Sants o d’Alcázar de San Juan...han suposat un autèntic obstacle per als plans del PP. El desgast i la debilitat que la lluita de milers de joves, treballadors, mestresses de casa, aturats i jubilats ha provocat sobre la legislatura del PP són el veritable motiu que hi ha darrere de les crides a la “estabilitat” i “governabilitat” de Rajoy.
Catalunya, País Valencià i Illes Balears: gran resultat de l’esquerra que lluita
Les eleccions generals a Catalunya han donat una contundent majoria a En Comú Podem (Podem, Barcelona en Comú, ICV i EUiA), sent la força més votada. Aquesta candidatura guanya a les ciutats de Barcelona, Tarragona i Lleida, i multiplica x3 els vots a Girona. Els resultats són espectaculars al cinturó vermell, i a la ciutat de Barcelona obté la victòria a 63 dels 73 barris, incrementant en 40.000 vots l’obtingut per Barcelona en Comú a les municipals. En canvi, les dretes s’enfonsen: CDC avantpenúltima (perd gairebé la meitat dels seus vots), Ciutadans penúltima (perd més d’1/3 dels seus vots del 27S) i el PP última (pitjor resultat de la seva història).
Una enorme força per a un canvi profund s’ha tornat a expressar al País Valencià, com ja va succeir a les autonòmiques i municipals de fa mig any. La candidatura Compromís-Podem queda en segona posició, mentre el PP perd el 40% dels seus vots.
Per exemple, en les ciutats de València i Castelló la suma de Compromís-Podem i UP-EU igualen al PP, clar reflex de que la lluita sí que serveix i que la unitat és el camí per a aconseguir noves victòries.
L’esquerra que lluita també ha obtingut un gran resultat a ses Illes. Podem queda com segona força, a poca distància del PP (pràcticament empatats a Eivissa), que perd més del 35% dels seus vots. La suma de Podem, MÉS i UP-EU demostra el potencial de la unitat superant al PP tant a Eivissa com a Palma, Menorca i Formentera.
No a les maniobres per a regalar el govern a la dreta!
Respecte a la formació d’un govern conjunt el líder de Ciutadans, Albert Rivera, no ha tardat en treure’s la careta. Per fi ha dit clarament el que sempre ha pensat: faran tot el possible per a que el PP pugui governar amb mà de ferro en benefici dels rics.
El recent pacte PP-PSOE-C’s, que ha donat la presidència del Congrés a Patxi López del PSOE (el que fos Lehendakari gràcies al suport del PP), és una picada d’ullet de la dreta al PSOE per a que aquest permeti a Mariano Rajoy seguir sent el president del govern. Molts dels dirigents del PSOE ja han sortit públicament a defensar aquesta posició. Quin escàndol! Els vots de joves i treballadors al PSOE per a frenar a la dreta no poden ser regalats per a que el PP segueixi enfonsant la vida de la majoria de la societat. Aquestes eleccions, com les municipals, han deixat clar que la dreta està en minoria.
Eleccions anticipades i confluència de l’esquerra que lluita als carrers
El gran avanç de l’esquerra en aquestes eleccions ha situat als defensors dels banquers i els grans capitalistes en una situació complicada. No poden formar un govern mitjançant el qual portar a terme les retallades que tenen preparades per a nosaltres si compten només amb els escons de la dreta. Fins i tot la possibilitat d’un govern de coalició entre PSOE, PP i Ciutadans, seria un govern enormement dèbil que es trobaria amb grans problemes per a poder aprovar els seus plans. Per això una altra de les possibilitats de la que ja es parla obertament és la de celebrar noves eleccions.
Si finalment se celebressin eleccions novament, i tal i com han demostrat els resultats del 20D, les possibilitats de tancar per complet el pas a la dreta serien enormes, però per a aconseguir-ho és necessari posar per davant l’objectiu fonamental que és precisament aquest. Cal prendre nota dels grans resultats que les coalicions de l’esquerra han aconseguit allà on s’han portat a terme com a Galiza, Catalunya o País Valencià. Igual que en les passades eleccions municipals, aquestes candidatures s’han presentat com una alternativa d’esquerres forta i real per a frenar a la dreta, animant no només als votants tradicionals de l’esquerra sinó també a molts joves i treballadors més que recolzen la lluita i la mobilització contra les retallades.
Per tot això la confluència de l’esquerra que lluita als carrers amb el programa que milions de persones hem defensat en la mobilització com a eix principal és un punt imprescindible per a aconseguir traslladar a les urnes tota la potència que hem demostrat als carrers en els últims anys.